Documental del mes

Bèlgica, Suïssa i França (2024). 98 minuts
V.O. francès subtitulada català

Sinopsi curta

A l’hospital, els cuidadors i el personal mèdic qüestionen el seu dia a dia a través de tallers de simulació amb actors. Per a anunciar un càncer o donar el suport adient als familiars cal empatia. Així com per emparar aquells companys que estan cremats de tant treballar. Per això,  Alexe Poukine decideix explorar els símptomes d’una crisi estructural en l’entorn hospitalari.

 La història

El món hospitalari encarna la duresa de la realitat. Si bé, a priori, no l’associaríem amb la ficció o el joc, a Suïssa aquest forma part de la formació dels estudiants i professionals mèdics per a preparar-los per afrontar situacions en els que hauran de donar males notícies als pacients i familiars. Alexe Poukine filma els tallers on el personal mèdic posa a prova la seva empatia i on també es desconstrueixen prejudicis susceptibles de perjudicar la precisió de la interpretació de les anàlisis clíniques. Campi qui pugui posa així de manifest el patiment dels cuidadors i el personal mèdic sotmesos a les inclemències del liberalisme i, al mateix temps, posa en qüestió la responsabilitat de cadascú davant un “sistema de maltractament generalitzat”.

Fitxa tècnica
Direcció: Alexe Poukine
Producció: Wrong Men, Climage i Kidam
Cinematografia: Hélène Motteau, Camille Sultan i Jorge Piquer Rodriguez
Edició: Agnès Bruckert
Distribución: DocsBarcelona Distribution

Activitat inclosa en els actes del Dia Internacional dels Museus DIM 25