bank-phrom
22/04/2022

El llibre: l'ofici d'enquadernador

Abril, amb el referent de la diada de Sant Jordi, és un mes dedicat als llibres. Sovint es parla de llibres tot destacant novetats editorials, autores i autors, ficció i assaig, novel·la o poesia... Al Museu de Reus hem volgut dedicar aquest mes al llibre com a objecte, com a suport físic d'obres escrites i, en concret, a l'ofici d'enquadernador.

plat1627reus

Un llibre és la «reproducció impresa d’una obra en fulls de paper reunits per plecs formant un tot», si emprem una definició de diccionari. L'elaboració dels llibres ha comportat diverses tècniques, que han evolucionat amb el temps, des del treball artesà a la producció industrial, tant pel que fa a la impremta –tipografia, litografia, digital...– com al relligat o a l’enquadernació dels volums. 

El llibre neix de l'enquadernació: cosit o relligat de diversos quaderns o plecs de paper, escrit o imprès, als quals s'afegeixen unes cobertes. Les enquadernacions poden ser més senzilles o més luxoses. Es poden classificar per les característiques de les cobertes (tapa dura o tapa tova), per la forma en què s'uneixen els fulls o plecs (cosits, encolats, en espiral, anellats...) o pels materials emprats en les cobertes (pell, tela, cartonet...). Aquests dies, el Museu mostra, com a objectes destacats, un seguit de llibres i unes quantes eines de l'ofici.


En el treball artesà de relligar els llibres, un cop ordenats els quaderns impresos es tallen les vores mitjançant una guillotina per a unificar la seva mida i formar un bloc

homogeni o tripa. Després, afegeix les guardes al principi i al final, que uniran la tripa a les cobertes. Es cusen o enganxen totes aquestes pàgines i s'introdueixen en una premsa per aglutinar i ajustar la seva alçada. Amb un motlle de fusta, se li confereix la forma convexa característica i necessària per afegir el llom.

Per a les cobertes, segons el material utilitzat, es considera enquadernació en rústica –a base de paper o cartolina–, de tapa dura en cartoné –encartonat– o de pell. Cal tallar a mida la base de les tapes i el material de cobertura del llibres que, un cop elaborades s'encolen al bloc de pàgines, tot passant per una premsa.

Ocasionalment, l'enquadernador imprimeix o estampa –en or, plata o altres colors– el títol del llibre o altres motius decoratius a la tapa i al llom. També pot daurar o aplicar color a les vores de les pàgines.

El treball de l'enquadernador atorga una protecció i dignifica les edicions populars, amb coberta de paper, que comencen a sovintejar amb la industrialització: sense luxe, però amb tapes de pell o cartró decorades artesanalment.

El Museu de Reus conserva els estris i les eines per a enquadernar del taller de la família tarragonina Estela, procedent de Reus, obert per Pere Estela Camí, al segle XIX.

Pere Estela i Llopis va néixer a Tarragona el 1875. Catalanista d'esquerres, fou membre –des dels seus inicis– de l'Institut Català de les Arts del Llibre. La seva marca de relligador és obra del seu amic Eudald Canivell i Masbernat, tipògraf, dibuixant bibliotecari de la Biblioteca Arús de Barcelona. Les seves filles Carme i Dolors van continuar l'ofici.

La col·lecció d'eines i aparells del taller, avui conservats al nostre Museu, inclou màquines de plegar, cosir i encolar els plecs, de la dècada de 1930, a més de ferros de daurar, tipus de lletres i prop d'un centenar d'eines diverses.


Col·laboradors