Imatges i condició femenina, 1931-1939
El cartell, per la seva producció fàcil i econòmica, i per la combinació de paraula i imatge, ha estat un mitjà de comunicació cabdal durant el segle XX, amb una significació especial durant la dècada dels 30. Ha representat un instrument idoni per a la comunicació política i la mobilització social i, a la vegada, ha contribuït a difondre i a conformar actituds i valors tot consolidant arquetips humans.
La proclamació de la II República, el 14 d’abril de 1931, va generar en l’imaginari col·lectiu l’afany de llibertat, tant individual com col·lectiva, que la dinàmica política de la Restauració havia frustrat. Va representar una esperança d’emancipació i un clar procés de trencament momentani de la cultura patriarcal i del tradicionalisme catòlic, que va tornar a imposar-se amb molta més força mitjançant el nacional-catolicisme de la dictadura franquista.
Dins la col·lecció de cartells republicans del Museu de Reus, De les representacions femenines, podem distingir -per exemple- entre dona simbòlica i dona real, i veiem aquesta diferenciació en detalls com la indumentària. La primera apareix amb túniques, banderes, gorra frígia o vestits tradicionals com a recurs per a personalitzar una entitat política, territorial o la pròpia República. La segona, la dona real, tot salvant les idealitzacions estètiques, es mostra amb roba de carrer o amb uniformes. Presenta dos tipus de discurs visual, tot situant la dona en l’àmbit domèstic; com a responsable de les tasques de cura i solidaritat o l’àmbit públic, i com a dona treballadora i dona compromesa, que vol conquerir l’espai polític, una dona que treballa, ajuda i que és un puntal de l’esforç mobilitzador.
Els cartells, una mena de crits de paret, van ser un recurs de propaganda de màxima difusió que, juntament amb la ràdio, la premsa escrita i el cinema, van configurar l’opinió de l'època, i que avui ens ajuden a recuperar la memòria històrica.
L'edifici de l'antic Banc d'Espanya és la seu del Museu Salvador Vilaseca. L'any 1984 es va obrir al públic, amb la instal·lació permanent de la col·lecció del metge i prehistoriador reusenc Salvador Vilaseca Anguera (1896-1975), que fou també el primer director del Museu Municipal de la ciutat. Una col·lecció important, que exposa les troballes paleontològiques i arqueològiques més representatives de les cultures prehistòriques i antigues que habitaren l’actual terme de Reus i les contrades pròximes.
Actualment hi ha dues sales d'exposicions temporals a la planta baixa i, al primer pis, l'exposició permanent de prehistòria, protohistòria i món antic. Els materials conservats conformen un conjunt excepcional, amb materials tan interessants com la plaqueta gravada recuperada a la balma de Sant Gregori, les restes procedents de la cova sepulcral eneolítica del cau d'en Serra i els materials recollits en moltes altres excavacions i prospeccions portades a terme des de l’any 1919... tot un referent museístic del territori.
El Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus disposa d’un arxiu fotogràfic amb més de 800.000 fotografies, de les que en podeu consultar més de 45.000 clicant aquí.
Accedir a la fototeca
Segueix-nos a les xarxes socials
