Gent del barri

Va ser a mitjan mes de gener passat quan, des del Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus (CIMIR), l’Àlex i el Pep em van preguntar si estaria disposat a fer una sèrie de fotografies que acabessin sent un retrat dels barris Mas Iglesias i Fortuny.
Conec aquests barris i sabia que no em trobaria una instantània insòlita en cada cantonada. Els seus carrers són molt tranquils i a moltes hores gairebé deserts: tenen un ritme de poble. Són un jove barri i un vell barri veïns, i hi destaca la multiculturalitat.
Em vaig preguntar de quina manera faria aquest retrat, i vaig començar a fotografiar –dins d’uns quants dels petits comerços que resisteixen i que donen pols a la vida del barri– els veïns que em deixessin mirar-los a través de la càmera, a esperar la fotografia als bars on la vida es mostra més espontània.
Va dir alguna vegada l’escriptor i poeta Octavio Paz que “la vida és, però és en blanc i negre”, unes paraules amb les quals coincideixo. Vaig pensar que fotografiar en blanc i negre donaria al conjunt d’imatges una unitat que potser li restaria en fer-les en color, perquè amb el color passa com amb la roba: cal aconseguir combinar, tasca de vegades difícil.
Vaig voler també que totes les fotografies tinguessin un format horitzontal, per a obtenir un resultat harmoniós. No sé afegir res més sobre el tema, les fotografies s’han d’explicar elles mateixes.
Sí que vull dir que aquest treball de retratar uns quants dels aspectes quotidians dels barris Mas Iglesias i Fortuny m’ha fet que m’acostés a conèixer millor els meus veïns, i a tots els agraeixo la simpatia i la col·laboració.
Aquesta passió que tinc des de sempre per la fotografia l’he vist recompensada amb la proposta que m’ha fet el CIMIR, i em quedarà sempre la satisfacció d’haver col·laborat –amb el meu granet de sorra– a les activitats del barri i amb aquesta institució que tant valoro.

Sergio Andrada Lapenne, 31 de març de 2019