Tapiró

El Museu de Reus presenta del 23 de gener al 31 de maig de 2014 l’exposició «Tapiró (Reus, 1836–Tànger, 1913)». La mostra es dividirà en dos cicles temporals, un primer bloc del 23 de gener al 5 d’abril amb obres representatives de tota la seva trajectòria, i un segon cicle expositiu, del 9 d’abril al 31 de maig, que repassarà sobretot l’etapa romana de Tapiró. Aquesta exposició és la primera gran activitat del Museu de Reus pel 2014, en què també hi haurà una mostra dedicada al general Joan Prim i Prats i una altra sobre la Guerra de Successió.

El Museu de Reus (raval de Santa Anna, 59) dedicarà la primera part de l’any 2014 a homenatjar la figura del pintor Josep Tapiró i Baró (Reus, 1836 – Tànger, 1913) amb motiu del centenari de la seva mort. En concret, s’oferirà una exposició dividida en dos blocs temporals:

• Del 23 de gener al 5 d’abril: «Tapiró (Reus, 1836–Tànger, 1913)»

• Del 9 d’abril al 31 de maig: «Tapiró, pintor a Roma»

La mostra és comissariada pel professor d’Història de l’Art de la URV, Jordi Àngel Carbonell i es distribuïrà en tres àmbits: l’etapa de formació, l’estada a Roma i l’època de Tànger.

En total, es presentaran 64 obres de l’artista, moltes de les quals pertanyents a col·leccions privades i algunes d’institucions museístiques, com les tres peces dels fons de l’Institut Municipal de Museus de Reus («Núvia», «Gnawi» i «Nens sota la porxada»). A més, el Museu Nacional d’Art de Catalunya ha cedit l’obra «Núvia berber», i el Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona l’aquarel·la «Noia italiana». El muntatge produït pel Museu de Reus té la col·laboració de la Diputació de Tarragona. L'acte d'inauguració de l'exposició, el pròxim 23 de gener a les 20:00 h, tindrà el patrocini de la Cooperativa de Falset-Marçà.

Tapiró, un gran artista del segle XIX

Josep Tapiró i Baró ha estat un dels artistes més significatius i reconeguts del nostre art vuitcentista. Les aquarel·les fetes a Roma entre els anys 1863 i 1876 van ser apreciades per l’estil virtuós i acurat. L’aspecte pintoresc i la convincent versemblança dels seus tipus populars li van portar l’èxit comercial. Més endavant, el 1877, esdevingué el primer pintor peninsular que establí la residència a la ciutat de Tànger. Des d’aquest indret féu un acostament a la societat magribina, que en la pintura es traduí en un rigor realista, el qual de vegades convertí les seves creacions en veritables documents testimonials. Tot i rebre importants reconeixements internacionals i ser considerat un dels pintors orientalistes cabdals en l’àmbit internacional, des de la seva mort, i per raons diverses, ha sofert un oblit immerescut: a Tànger, a causa de la pèrdua del seu passat recent; a Catalunya, per l’allunyament del pintor durant gairebé quaranta anys i pel fet que una part important dels seus treballs es comercialitzaren al mercat anglosaxó, amb la consegüent dispersió per mig món. Justament, aquesta mostra retrospectiva, que es porta a terme quan ja fa un segle del seu traspàs, vol vindicar la gran vàlua de la seva obra, per tal que ocupi el lloc distingit que li correspon als annals de l’Art.

De Reus al reconeixement internacional

Josep Tapiró i Baró va néixer a Reus l’any 1836. De petit ja va manifestar una especial inclinació pel dibuix. Els primers rudiments de la pintura els va aprendre amb el pintor reusenc Domènec Soberano, al taller del qual va coincidir amb Marià Fortuny, que era dos anys més jove i amb qui, des d’aleshores, va mantenir una forta amistat. Els estudis artístics va continuar-los a l’Escola Llotja, de Barcelona, i –a partir del 1858– a Madrid, on es va matricular a l’Escuela Superior de Pintura y Grabado, a més d’assistir a l’acadèmia particular de Federico Madrazo. Com el seu amic Marià Fortuny, a qui va salvar de morir ofegat al moll de Barcelona, s’instal·là a Roma a partir del 1862 i s’integrà al cercle d’amics de Fortuny. Des de bon començament, Tapiró s’especialitzà en la disciplina de l’aquarel·la, tècnica en la qual va esdevenir un gran mestre. Les obres d’aquesta època són de temàtica costumista i descriuen l’ambient popular romà. És una pintura detallista, en què apareixen personatges populars: camperols, indigents, religiosos, dames, dones amb vestits tradicionals... Aquestes obres van tenir un notable èxit entre els marxants i els visitants de Roma, que s’enduien una visió pintoresca de la ciutat.

Fortuny va ser qui li va descobrir el nord d’Àfrica, en un viatge que van fer junts a Tànger l’any 1871. Després de la mort del seu amic, Tapiró hi va tornar un parell de cops i el 1877 ja hi establí la seva residència. A partir d’aleshores, la seva obra es va centrar en la descripció de la vida i de l’aspecte dels tangerins. Comercialment, el seu treball va tenir molt d’èxit en el mercat anglosaxó, per la temàtica orientalista i per la tècnica de l’aquarel·la, que tradicionalment gaudia d’un gran prestigi. A la seva ciutat adoptiva fou un artista molt reconegut, fins al punt que el carrer on tenia el taller s’anomenà Estudi Tapiró. Josep Tapiró i Baró va morir i fou enterrat a Tànger l’any 1913, però les seves restes van ser traslladades al cementiri de Reus l’any 1947.