La festa sota el foc

Del 16 de juny al 28 d’octubre de 2017 es pot visitar, a la sala central del Museu de Reus (plaça de la Llibertat), l’exposició «La festa sota el foc. El Ball de Diables a Reus» que vol apropar al públic al model històric del ball de diables a la ciutat i a les poblacions del seu entorn, principalment del Baix Camp i el Priorat. Es presenta en el marc de les activitats de Reus, Capital de la Cultura Catalana 2017.

Els grups de foc –segueixin o no la forma tradicional del ball de diables– han esdevingut, en l'actualitat, un referent de les festes catalanes, presents arreu del territori, a partir de la celebració de correfocs.

El ball de diables —que es caracteritza per l'ús de la pirotècnia, evolucionant sota el foc de les carretilles— ha estat històricament la representació de la lluita del bé contra el mal, que en diverses comarques (Penedès, Garraf, Anoia i part del Camp de Tarragona) es presenta com una representació de teatre popular de carrer, un ball parlat o acte sagramental, en què els diables encapçalats per Llucifer i la Diablessa, són derrotats per sant Miquel i els seus àngels.

A Reus es desenvolupà, a partir del segon terç del segle XIX, un model específic, basat en la participació individual: en festes assenyalades, el ball era integrat per tota aquella persona que, amb el vestit adequat —de propietat, cedit o llogat— sortia a tirar carretilles. La ciutat fou, sens dubte, el centre des d'on es va generar aquesta pràctica, pel fet de disposar d'una important indústria i comerç de la pirotècnia, que fomentava les sortides de diables a canvi de cedir l'equipament necessari. I també per l'existència, fins al darrer terç del segle XX, d'establiments de lloguer d'indumentària teatral i de festa, on qualsevol persona podia obtenir un vestit de diable per participar a les festes. A mitjan segle XX, diversos particulars van encarregar la confecció de vestits de ball de diables. I, finalment, la revitalització del ball i la creació d’una colla estable, a la dècada de 1980, va generar nous vestits que, fins avui, segueixen la tècnica tradicional de decoració.

A Reus, per tant, es conserven una gran quantitat de vestits antics, tots diferents i elaborats seguint una tècnica decorativa consistent en cosir o brodar figures o elements geomètrics sobre la base. Un fet que els diferencia dels vestits d'altres comarques, que són pintats.

A partir de la col·lecció de vestits antics que conserva el museu i havent rebut recentment una important donació d'indumentària per part de Bravium Teatre –que ja havia aportat els que es poden veure a la mostra permanent «Ara toca festa»– i altres donacions,aquesta exposició vol ser un mostra d'aquest patrimoni excepcional pel que fa a la singularitat dels vestits, però també de les festes en que s'han emprat.

L’exposició mostra una cinquantena de vestits de Reus, i cinc de de fora vila, aquests per il·lustrar el model de ball amb parlaments: dos són del segle XX, de l’Arboç i Vilafranca del Penedès; i tres del segle XIX –dels pocs vestits conservats al país– de Vilanova i la Geltrú. Quant als vestits reusencs, la col·lecció que ha rebut el museu correspon en la seva majoria al segle XIX, els més antics, de l’entorn de 1800.

La mostra vol ser una forma d’apropar-se al coneixement d’aquesta manifestació festiva i la seva indumentària, més enllà de l’espectacularitat del foc que la caracteritza.