Traç

• Traç. Retrospectiva Isabel Mas és una exposició que vol mostrar el treball de la pintora, dibuixant i retratista Isabel Mas Fortuny, nascuda a Reus el 3 d'abril de 1924.

• Consisteix en quatre espais dedicats a diferents facetes, tant de l’obra com de la vida de l’artista, que permeten apropar-se a com Isabel Mas entenia la seva obra mentre dibuixava la seva vida.

• És una exposició que presenta una cinquantena de peces del fons del seus dos fills: l’obra més intima de l’artista. A més, mostra una dotzena de pintures i dibuixos de cinc particulars que també han cedit obres de l’artista.

• Traç. Retrospectiva Isabel té el suport econòmic i tècnic de diferents administracions i organismes: l’Institut Municipal Reus Cultura, la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya.

• L’exposició romandrà oberta fins al 28 de gener de 2023, en horari de 10 a 14 i de 17 a 20 hores, de dimarts a dissabte laborables, a la planta baixa del Museu Salvador Vilaseca de Reus (raval de Santa Anna, 59).

Necessitat de recuperar

Quan exercim la memòria, sovint caiem de manera involuntària (o voluntària) en oblits, fet que ens acaba donant una visió molt desenfocada del nostre passat. Per tal d’evitar-ho, i sobretot corregir-ho, cal fer l’exercici d’anar recuperant aquells fets o figures que hem anat arraconant a les vores del camí de la història.

Aquest és el cas de l’artista Isabel Mas, qui fins ara —i per ser una artista que es va moure fora dels focus més mediàtics de la capital catalana i, sobretot per ser dona— no havia rebut l’atenció merescuda. Aquest error és el que, des del Museu de Reus, volem esmenar tot posant en valor el seu treball creatiu.

Àmbits de l’exposició

L’entorn

Isabel Mas va ser una persona interessada en el seu entorn més proper: la família, els veïns del barri —majoritàriament d'ètnia gitana—, els immigrants, la ciutat…, però també en els paisatges de Catalunya i del món.

Gran part de la seva obra va sorgir de les persones i els espais que l’envoltaven. Com a gran retratista que era, no deixava de practicar amb la família i de pintar els rostres més interessants del barri, ja que sentia una especial atracció per la ètnia romaní.

Les teulades, els terrats, així com el campanar i els carrerons de Reus, també li eren fidels companys de pràctica. Adorava pintar l'arquitectura senzilla, com les esglésies romàniques i les arcades de Montblanc.

La tècnica

La seva tècnica inicial va ser la pintura a l’oli, però amb el temps va anar afegint a la seva obra altres tècniques, com el carbó, el llapis, la sanguina, els pastels, la tinta, etc.

Més endavant, va combinar la tècnica de la pintura a l’oli amb el linòleum, creant una tècnica singular que ella va anomenar “lino-monotip”. Aquesta consisteix en dibuixar sobre una planxa de linòleum i seguidament rebaixar amb gúbia la línia del contorn (outline) i pintar el repujat restant a l’oli. Un cop acabada l’obra, es premsa sobre un full de paper amb el requadre negre que conforma el límit de les formes.

De resultes del seu ànim de recerca, va adonar-se que, quan utilitzava la mateixa planxa dues vegades seguides, aconseguia resultats molt diferents quant a atmosfera, textura i color.

En la última etapa creativa va treballar amb la tècnica del trànsfer tèxtil.

El color

El domini del color era una de les qualitats d’Isabel Mas més recalcades i admirades per tothom.

Era molt exigent en l'obtenció del color desitjat. Per a ella la llum n'era un factor molt important, i per això li agradava treballar sempre amb llum natural. Solia aclucar els ulls per tal de veure millor les tonalitats que prenien protagonisme en l'obra. 

No parava de treballar sobre la seva paleta fins que assolia la tonalitat desitjada. Sovint deia que el color obtingut era un color treballat.

Aquesta secció aplega una mostra de flors i natures mortes, que representen d’una manera intensa i brillant el seu coneixement del color i la llum, siguin quins siguin la tècnica o l’estil emprats, que van anar canviant amb el temps.

El viatge creatiu pel món

En aquesta secció es vol mostrar algunes de les obres realitzades en els viatges d’Isabel Mas des dels seus inicis com a artista. Algunes de les obres ens remeten a geografies gens llunyanes, però formen part d'un petit conjunt de paisatges i localitzacions que va captar el seu interès.

El recull de quadres mostra el seu viatge a través de les tècniques al llarg del temps, igual que mostra el seu voltar per Catalunya i pel món.

Malauradament, no hi ha molta obra dels inicis de la seva trajectòria per poder il·lustrar bé l’evolució de la seva tècnica pictòrica. Tanmateix, ho hem volgut presentar així.

Siurana, Eivissa, Montblanc, Burkina Faso (Àfrica de l’Oest) són alguns dels llocs que la van fascinar i que van encendre la seva creativitat.

Biografia de l’artista

Als 18 anys inicià els estudis de la seva carrera artística, amb el pintor Josep Ferré Revascall com a professor. En aquesta etapa començà a participar en diversos concursos de pintura, en els quals rebrà els seus primers reconeixements artístics.

En els anys 50, en un moment en el qual era molt difícil per a una dona jove i soltera sortir de l'Espanya franquista, decidí emprendre un viatge per Europa, i s'enriqueix d'experiències vitals i artístiques. Fou en aquella època quan estudia litografia i aiguafort a la Polytechnic School de Londres.

S'instal·là de nou a Reus l'any 1962, quan va ser mare per primera vegada, i assistí a les classes de tapís i esmalt de l'Escola Taller d'Art de Tarragona. Un temps després, entrà a formar part del desaparegut moviment plàstic reusenc anomenat “Grup d'Ara”.

L'any 1968 es casà amb en Jack Salter, artista com ella, i més concretament ceramista, format al Regne Unit. A partir d’aquell moment, la parella començà a enriquir-se mútuament, i no deixaren de fer-ho en el decurs de la tota seva trajectòria artística, treballant sempre a la recerca de noves tècniques.

El 1969 va néixer la seva filla i, tres anys després, Mas i Salter obren el Taller2, que seria, més que un taller-exposició, un espai d'encontre i d'intercanvi per a creadors i artistes de diferents corrents.

La tècnica principal d’Isabel Mas va ser quasi sempre la pintura a l'oli, tot i que també va treballar la disciplina del dibuix, amb pastels, carbó i sanguina.

El domini del color va ser una de les seves qualitats primordials, així com saber plasmar tot el que desitjava en la seva pintura mitjançant un traç senzill i delicat. Era curiosa i hàbil provant diferents tipus de manualitats i materials, i en una etapa es va sentir molt cómoda treballant l'estany, aplicant-ho a articles decoratius. En la seva darrera etapa creativa va treballar, a més, la tècnica del trànsfer textil.

Va ser sempre una persona de mentalitat oberta i esperit generós. Exemples clars d'aquesta manera de ser han estat la donació d'obres per a causes justes i, durant els anys 90, l'ajuda als nouvinguts en el seu procés d'integració.

Isabel Mas va ser una dona avançada al seu temps, que ens ha deixat un enriquidor llegat d'obres d'art i de vivències pioneres. Va mantenir sempre un esperit jove, que li va permetre comprendre i fer-se comprendre per diferents generacions.