El Museu de Reus conserva un bon nombre d’urnes de ceràmica procedents de diferents necròpolis localitzades a les comarques meridionals de Catalunya, que van ser explorades i publicades pel metge i prehistoriador Salvador Vilaseca (Reus, 1896-1975). Fa més de tres mil anys –a les nostres contrades– es va començar a difondre un nou ritual funerari, el de la incineració del cadàver, que ràpidament va substituir el de la inhumació.

A partir d’un moment no del tot determinat del final de l’edat del bronze (sembla que després del 1300 aE) es van començar a produir diversos canvis culturals i tecnològics, detectables en els objectes que s’han pogut recuperar gràcies a l’activitat arqueològica i que correspondrien a l’impacte produït per l’arribada de nous grups humans transpirenaics. La incineració –en fossa o en cista, amb túmul o sense túmul, i amb la presència de nous materials ceràmics i metàl·lics– va substituir la inhumació, la qual no es va tornar a generalitzar –al nostre territori– fins al període tardoromà, arran de la imposició del cristianisme.

Dels materials conservats al Museu de Reus, podem destacar les urnes i els objectes de bronze i de ferro recuperats a les necròpolis de les Obagues (Ulldemolins), de la Tosseta (els Guiamets) i del Calvari (el Molar), que S. Vilaseca situà cronològicament entre els anys 800 i 600 aE. Segons el doctor Vilaseca són peces fabricades sempre a mà, de formes  diverses  i una ornamentació habitualment  a base d’acanalats. 

Aquestes urnes, i els objectes de metall que les acompanyaven, han estat estudiats –al llarg dels darrers anys– per diferents investigadors, d’entre els quals podem esmentar els d’un equip de la Universitat de Lleida dirigit per la Dra. Núria Rafel.

A més d’ossos calcinats, sempre en reduïts fragments i cendres, podien contenir un aixovar metàl·lic de bronze o ferro, o de bronze i ferro. Val a dir que el principal inconvenient que presenta el ritual d’incineració és, precisament, la calcinació de les restes humanes. Els fragments d’ossos cremats no permeten una detallada anàlisi antropològica ni recuperar-ne l’ADN, si més no per ara.

Jaume Massó Carballido