Altres llibres a l’abast, al Museu, corresponen a catàlegs monogràfics de contingut especialment arqueològic –com el volum referent a les excavacions a l’antic barri del Pallol. La ceràmica de reflex metàl·lic fou una de les produccions més significatives dels terrissers reusencs, però no la única. Obres com La ceràmica catalana datada com a punt de referència. Catàleg de la pisa (1533-1863) ens ho mostren.

La donació d’una important col·lecció d’indumentària festiva: vestits antics de ball de Diables emprats a Reus, al Baix Camp i al Priorat, va motivar l’exposició La festa sota el foc i l’edició d’un catàleg amb articles de diferents especialistes en el món del foc festiu.

Cal recordar també els catàlegs referents a la història de la ciutat –com el dedicat a l’escut de la ciutat o el que analitza les conseqüències de l’ocupació franquista de Reus, l’any 1939–, sense oblidar els corresponents a determinats fons de caràcter artístic o gràfic –com el de les taules gòtiques del llegat d’Antoni Pedrol o el de la col·lecció de cartells de la Segona República, donada per M. Montserrat Barenys.

La riquesa del fons etnogràfic del nostre museu és notable. Aquí cal recordar la vinculació entre la recerca de Ramon Violant i Simorra, sota l’empara de l’Associació d’Estudis Reusencs,  i les col·leccions del museu que s’obrí a la plaça de la Llibertat. Un estudi encara avui a l’abast –com a edició facsímil conjunta dels cinc volums originals– i de lectura recomanable per a conèixer el passat preindustrial de la societat de Reus i  la seva comarca. D’igual forma, trobem referències al fons en estudis recents com el de Josep M. Torras i Ribé, Els oficis de la pell a la Catalunya preindustrial (2018), entre d’altres.

De caràcter biogràfic són els llibres dedicats essencialment a personatges reusencs que destacaren en diferents activitats i que han deixat una forta empremta –no només a la seva ciutat natal–, com el militar i polític Joan Prim i Prats (Reus, 1814 - Madrid, 1870), el bibliòfil i polític Pau Font de Rubinat (Reus, 1860-1948), el molt polifacètic Eduard Toda i Güell (Reus, 1855 - Poblet, 1941) i el metge i prehistoriador Salvador Vilaseca Anguera (Reus, 1896-1975). L’aportació bibliogràfica inclou, finalment, una edició completa del dietari de viatges (iniciat l’any 1876) del suara esmentat Eduard Toda i un opuscle que presenta de manera resumida i gràfica la història dels Museus de Reus.