Tot i que podeu trobar en determinades publicacions que la famosa ballarina Rosa Mauri va néixer a Reus l’any 1849, en realitat nasqué i fou batejada a Palma de Mallorca el 15 de setembre de 1850. Aquesta dada, anecdòtica si voleu, ja la va donar a conèixer públicament Josep Iglésies (Reus, 1902 - Barcelona, 1986) al llibre La dansarina Roseta Mauri (1850-1923), redactat a partir del material aplegat inicialment per Ferran Canyameres (Terrassa, 1898 - Barcelona, 1964) i publicat finalment per l’Associació d’Estudis Reusencs (en dos volums, any 1971). Entre la correspondència de Salvador Vilaseca conservada al Museu de Reus que porta el seu nom hi ha diverses cartes de Josep Iglésies que fan referència a la investigació que va portar a terme per a bastir excel·lent estudi biogràfic suara esmentat. Iglésies va advertir, ben aviat, que les dades que hom havia donat per bones fins aleshores sobre el lloc i la data de naixença de Rosa Mauri no eren correctes. En una carta mecanoscrita, datada a Barcelona el 9 de gener de 1970, Iglésies demanava al seu amic Vilaseca si podia «fer la consulta als llibres parroquials a veure si hi ha alguna cosa en aquestes dates, potser podrem escombrar la trenyina que hi ha feta entorn de la primera llum de Roseta Mauri. Penso, però, que no trobareu res. Les meves sospites van per un altre camí». Vilaseca i el prior de Sant Pere, Antoni Parera, no van trobar res –efectivament– als volums manuscrits reusencs. Les sospites d’Iglésies el van portar, finalment, al llibre de baptismes de la parròquia de Sant Nicolau de la capital mallorquina. Allí hi havia la partida en què apareixia «una niña [...], hija legítima de Pedro Mauri y de Amada Segura consortes, naturales ésta de Palma y aquél de Reus, Provincia de Tarragona», a la qual «se le puso por nombre María Rosa, Isabel, Antonia y otros». Pel que deia també Iglésies a la carta esmentada (i al llibre signat amb F. Canyameres), la dansarina Rosa Mauri (coetània, per cert, de Gaudí) va procurar dissimular la seva veritable edat: una cosa molt comprensible en una artista. Però també va dir públicament, i molts cops, que era reusenca. I ho va dir perquè se’n sentia, de Reus, i perquè –tot aplicant l’anomenat ius sanguinis– hi havia nascut el seu pare Pere Mauri (també ballarí). Així ho indicava en una carta –escrita a París el 8 d’octubre de 1890– que ella va trametre a la revista Reus Artístich i que fou publicada al seu número 10, corresponent al gener de 1891 (pàgina 121): « [...] veo con gran satisfacción que mis paisanos no se olvidan de mí. ¿Cómo podría yo olvidar Reus siendo la patria de mi padre y por consiguiente la mía?». Com assenyala el títol del primer capítol del llibre editat l’any 1971, sens dubte Reus era la ciutat «on Roseta Mauri hauria volgut néixer». Jaume Massó Carballido Il·lustració: La ballarina, amb el seu pare Pere Mauri (Fons fotogràfic del Museu de Reus)