El Museu de Reus conserva, al seu fons, dues taules pintades a tremp, anònimes i datades al segle XVI, que formaven part d’un retaule de l’església parroquial de la Vilella Alta. La tasca de salvaguarda del patrimoni, sobretot religiós, que es va dur a terme per part del Govern de la Generalitat i per persones com el conservador del Museu, Pere Rius, va permetre la conservació i supervivència d’obres com aquestes que ara els hi mostrem, de gran valor artístic, religiós i patrimonial. Val a dir que també tindria quelcom a veure, en la seva recuperació, el pintor Ramon Viñes -pintor de la mateixa localitat de la Vilella Alta de qui també es conserva obra al Museu de Reus i autor, així mateix. d’alguns dels retrats que es troben exposats a la Galeria de Fills Il·lustres de l’Ajuntament de Reus-, qui recomanaria al comitè antifeixista de la Vilella Alta que no les cremessin durant la Guerra Civil.

A la primera taula, pintura a tremp sobre fusta amb la representació de Santa Úrsula i les onze mil verges, destaquen les tres figures femenines que són a primer terme, Santa Úrsula en l’espai central, envoltada per dues de les verges. La resta de dones, les podem intuir a partir de la representació dels seus caps aureolats. Totes elles es troben disposades darrera d’un marc de porta daurada, amb arc de mig punt rebaixat.

Santa Úrsula consagrà la seva virginitat convertint-se a la fe cristiana, pelegrinà a Roma acompanyada per onze dames verges -la referència a les onze mil verges, és subjecta a discussió i podria respondre a un error de transcripció durant l’edat mitjana-, patint-ne martiri per part dels Huns i donant lloc a una llegenda relacionada amb Àtila l’Hun. En honor a ella al s. XVI es fundà l’Ordre de Santa Úrsula o Companyia de les Ursulines, família religiosa catòlica, integrada per dones dedicades a l’ensenyament i formació de nenes i joves.

La segona taula, pintura a tremp sobre fusta amb la imatge de cos sencer de santa Tecla, representada portant a la mà dreta la palma, com a símbol de martiri, mentre amb l'esquerra sosté un braç, amb la seva mà alçada i disposada en gest de benedicció cristiana. Té el cap lleugerament inclinat cap a la dreta i amb l'aureola que identifica la seva santedat, a sobre. El personatge està emmarcat dins el mateix espai arquitectònic que l’altra taula.

Santa Tecla, màrtir anatòlica del segle I, venerada com a santa per l’església catòlica i l’església ortodoxa i seguidora de Sant Pau, va ser perseguida pels contraris al cristianisme, empresonada i sotmesa a diferents martiris físics, dels quals se’n sortí a partir de la fe cristiana. En una de les agressions que va patir, li van ser enviats uns soldats per ultratjar-la i la santa, orant per ser alliberada i mantenir la seva puresa, va fer que la cova on es trobava es derruís deixant només el seu braç al descobert, esdevenint-ne com a símbol identitari.

Aquestes dues obres, formen part de la visita comentada Verges, Santes i altres dones del Museu, una activitat pensada per observar les col·leccions del museu aprofundint en la consideració dels rols de gènere i la violència cap a les dones. Conjuntament amb altres obres del museu, en aquesta visita s’intenta donar a conèixer com, el sistema ideològic patriarcal de l’antiguitat, te especial incidència sobre el cos de les dones. Les cristianes primitives reben un particular tractament com a cossos sexuats que cal mantenir sota control. Aquests relats de martiris d’entre els segle II i IV seran representats pictòricament, durant tota la Edat Mitjana i Moderna, exemplificant els patiments que una dona podia arribar a suportar. Preservar la virginitat, l’acolliment a la fe cristina i la bellesa són els punts comuns per a tot un seguit de santes i màrtirs que es troben representades al Museu de Reus, com Santa Àgueda, Santa Bàrbara, Santa Úrsula o Santa Tecla.

Raquel Aparicio Mainar