La comarca tradicional –i no només l’administrativa– del Baix Camp, és a dir, la que comprèn el territori situat a la dreta del riu Francolí, presenta sovint una estratigrafia geològica formada per nombroses capes successives de graves i d’argiles que van ser dipositades durant el període quaternari. Aquestes argiles, edafològicament fèrtils, també han estat utilitzades pels habitants del territori per a la fabricació de ceràmica, si més no des del final de l’època neolítica i –de manera més o menys intensiva– fins als anys seixanta del segle XX . Tot i que actualment és una qüestió gairebé desconeguda per la gran majoria dels nostres conciutadans, Reus ha estat un important centre productor d’objectes d’argila cuita de tota mena, des de maons, teules i altres materials per a la construcció fins a vaixella senzilla o decorada per als serveis de taula i atuells per a la cuina i el rebost, sense oblidar altres peces per a la vida quotidiana, incloses llànties, joguines i fireta. Ben abundoses van ser les produccions ceràmiques durant l’època romana altoimperial, d’entre les quals destaquem les àmfores que servien per a l’exportació del vi produït a les múltiples vil·les establertes a l’antic ager Tarraconensis i que són un clar precedent de les produccions de vins, aiguardents, vermuts i altres derivats alcohòlics durant les èpoques moderna i contemporània.

La més reconeguda de les ceràmiques reusenques és la vaixella de reflex metàl·lic, tot i que també se’n va produir –alhora– amb decoracions de color blau o policromes, entre mitjan segle XVI i mitjan segle XVII. En diferents museus i col·leccions d’Europa i d’Amèrica es conserven exemplars d’escudelles, plats, plàteres, gerros, gerres, pots de farmàcia i altres elements decorats, fets a Reus amb una argila especial. El seu origen queda demostrat pels escuts municipals –i, en algun cas, pel nom de Reus– presents en la decoració d’un bon nombre de vasos, en la qual de vegades també s’inclou –per a satisfacció d’arqueòlegs i ceramistes– fins i tot l’any de fabricació. Al Museu de Reus, és clar, es conserven moltes peces i moltíssims fragments de vasos d’aquell període, gairebé tots procedents de troballes realitzades al subsòl de la ciutat al llarg del segle XX. Val a dir que unes quantes d’aquestes peces van ser malmeses per sengles bombardeigs feixistes que l’any 1938 afectaren els magatzems del Museu. Les excavacions realitzades entre el 1999 i el 2000 a l’antic barri del Pallol van posar al descobert les restes de la muralla medieval (s. XIV-XV) i de diversos forns terrissers, al voltant dels quals es va poder recuperar un nombre molt considerable de vasos i fragments, una selecció dels quals fou exposada l’any 2002 a la mostra El Pallol: un passat, un futur, que comptà amb un detallat catàleg. Tot i l’abundant bibliografia posterior, encara és del tot recomanable la consulta de l’excel·lent tesi doctoral de Lluïsa Vilaseca Borràs, editada el 1964 –en tres volums– per l’Associació d’Estudis Reusencs: Los alfareros y la cerámica de reflejo metálico de Reus de 1550 a 1650.