El 28 de juny de 1919 es va signar el tractat de Pau de Versalles, que posava ordre al final de la Primera Guerra Mundial. Amb aquella signatura s’iniciaven els «bojos anys vint», que van suposar un creixement econòmic molt important. De fet, les classes mitjanes dels països occidentals es van enriquir i milloraren molt les condicions de vida. Als Estats Units, per exemple, s’inicià una revolució en la mobilitat i els automòbils començaren a universalitzar-se. L’eufòria, però, duraria poc i aquells anys d’especulació en borsa van acabar donant pas al crac del 29. La primera crisi econòmica global.

 Catalunya es va mantenir neutral mentre durà el conflicte bèl·lic, i això suposà que uns quants sectors econòmics visquessin una gran prosperitat, com ara el tèxtil, que s’encarregà de fabricar els uniformes de molts combatents. Per contra, l’agricultura –majoritària en les comarques no industrials– va patir una crisi crònica per la falta de suport polític i d’inversions. De fet, les vies de comunicació eren pràcticament les mateixes que cent anys abans.

 Les fotografies que es poden veure a l’exposició van ser realitzades per Anton Pellicer, avi de l’actual alcalde de Reus, Carles Pellicer Punyed. El fons, dipositat l’any 2017, consta de 253 plaques de vidre estereoscòpiques (4 x10 cm), en blanc i negre. La temàtica és diversa, però hi destaquen fotografies que mostren la vida quotidiana i, també, els vehicles de l’època.

 En aquesta mostra hem seleccionat 36 fotografies de la Tercera Volta a Catalunya, organitzada pel RACC els dies 7, 8 i 9 de juny de 1919. Desconeixem amb quina càmera es van captar les fotografies, però sabem del cert que es tractava d’una càmera estereoscòpica amb un objectiu fix (totes tenen el mateix format). El sistema utilitzat captava dues imatges, separades per pocs centímetres, que –en observar-les amb el visor adient– creaven un efecte òptic de profunditat. Es tractava dels inicis de les tres dimensions.

 A l’exposició, entre altres coses, podem observar com eren les infraestructures viàries. En la majoria dels trams per on havien de passar els vehicles, va ser necessari portar-hi a terme obres de millora, ja fos a les pistes –de terra i pedres– o amb la construcció de ponts.

 Per exemple, el dia abans de començar la cursa, una riuada va malmetre el pont que travessava el riu Francolí. Per a evitar problemes, els organitzadors van decidir cercar rutes alternatives, però el cap d’Obres Públiques de la Província –don José Cabestany– no podia permetre que totes les feines fetes prèviament quedessin en res i –segons una crònica coetània– «realizó el milagro de construir en un día un resistente puente provisional que permitió pudieran cómodamente cruzar el rio Francolí todos los automóviles de los concurrentes sin peligro de ningún genero y sin sufrir retraso apreciable en la regularidad de su marcha».

 A les fotografies també s’hi poden veure els vehicles utilitzats pels corredors, que eren les millors màquines del moment i que suposaren un autèntic espectacle per als veïns. A Catalunya, els cotxes no estaven a l’abast de tothom, en realitat només en tenien les famílies riques i la resta de la població s’ho mirava amb curiositat. Per cortesia de Llavecar, Vehicles de Col·lecció, podem mostrar un model David, construït l’any 1914 a Barcelona.

 L’objectiu dels participants era guanyar la cursa, però no es tractava únicament de saber qui era el més ràpid. Els punts es repartien seguint diversos criteris, des de la regularitat: si el conduïa el propietari, si hi anaven senyores, si els acompanyaven passatgers, etc.

 De fet, llegint la crònica publicada a la revista Auto–Moto el juny de 1919, que hem reproduït a l’exposició, es fa evident que la cursa en realitat era un esdeveniment social més, on es jutjava l’atenció rebuda als restaurants en què menjaven o als hotels on van passar les nits, entre molts altres detalls. Es tractava d’una època contradictòria, en la qual la repressió de les reivindicacions socials i nacionals s’alternava amb el progrés industrial, urbanístic i cultural.

 El títol de l’exposició és un homenatge a la pel·lícula «Aquellos chalados en sus locos cacharros», del director Ken Annakin, estrenada el 1965 i que relatava una cursa que es va fer entre Londres i París l’any 1910 tot mostrant les peripècies de determinats corredors.

En definitiva, un petit homenatge al ja famós Reus, París i Londres.

Àlex Cervelló Salvadó
Comissari de l’exposició i tècnic del Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus