El 19 de febrer de 1910 va obrir, al número 15 del raval de Santa Anna (l’actual núm. 13 bis), la botiga de vins i licors de Josep Massó i Sendrós, que desenvolupà activitat comercial fins al final del segle XX. 

L'establiment comptava amb destil·leria pròpia, al carrer de Pròsper de Bofarull, on –després d'algunes reformes– el 1920 es va construir la fàbrica, un edifici d'estil noucentista de Pere Caselles i Pau Monguió. El 2007 esdevingué el Centre d'Art Cal Massó, reformat el 2009, tot conservant els elements arquitectònics originals.

Durant dècades, la fàbrica de Licors Massó va comptar amb una àmplia producció d'aiguardents, anisats, licors de cafè o de taronja, ratafies... alguns amb noms tan curiosos com Leche de Vieja, Beso de Novia o Cualquiercosa... fou el darrer obrador d'aiguardents i licors de la ciutat.

Taulell de Licors Massó a l'any 2000

---

La caixa registradora és un invent nord-americà de 1879, ideat per James Ritty, propietari d’un saloon a Ohaio. El  primer el model va ser patentat per James i el seu germà John, però finalment, els drets de l’invent es van vendre l’any 1884 a John H. Patterson, qui va millorar la màquina tot incorporant un rotlle de paper per a imprimir els tiquets i va crear la companyia National Cash Register (NCR). En poc temps van distribuir dos milions d’unitats arreu del món i els taulells de les botigues van incorporar la nova tecnologia per a controlar les vendes.

La botiga Licors Massó, amb una acurada decoració de vidre –de l'empresa reusenca Sanromà–, comptava amb aquesta caixa registradora National mod. 442, fabricada a Madrid.

La peça va entrar al Museu l’any 2000 (MR 11025) junt amb altres instruments i objectes de Josep Massó Vidal (1922–2004), continuador de la fàbrica de licors de la família i fotògraf. Observar-la ens porta al passat i ens fa recordar la llarga tradició comercial de la ciutat de Reus.