Tot i que el carnaval va celebrar-se sense interrupcions fins el 1936, l’últim gran carnaval –és a dir, amb arribada del Carnestoltes, desfilades i danses al Mercadal– organitzat conjuntament per les societats recreatives, culturals i polítiques reusenques fou el de 1919.

Aquest fou un carnaval certament excepcional, que se celebrà en un context de tensions socials, amb importants mobilitzacions obreres a Barcelona i altres ciutats, en un moment en què Reus havia deixat de ser la segona ciutat de Catalunya quant a població. La finalització de la guerra europea, la tardor de 1918, suposà la fi d’un període de certa bonança econòmica per al comerç. Sembla que la la ciutat volgués recrear, el 1919, tot el potencial econòmic i d’atracció de forasters que tenien les seves grans festivitats del passat. Al programa d’aquell gran carnaval es constata, doncs, una certa voluntat de recuperar tot un conjunt d’actes que havien format part de la festa des de mitjan segle xix.

El de 1919 es va celebrar entre el 2 i el 5 de març –del diumenge al dimecres– però, com era costum en aquella època, el 20 de gener es va fer un primer acte de convocatòria, iniciant-se també la temporada de balls de màscares a les societats. En els diumenges anteriors al de Carnaval hi hagué també actes previs, com l’arribada de l’ambaixador i del governador de SM Carnestoltes XVII, la publicació de bans i declaracions humorístiques.

Es va convocar un concurs per a triar la imatge del cartell i el programa, que van guanyar Antoni Fuster i Antoni Soler. Es va editar també un llibret, signat amb el pseudònim Pebre Roig, ambaixador del Carnestoltes I, i també altres fulls humorístics i el testament del rei de la festa.

Entre les carrosses que van participar a les desfilades d’aquell carnaval cal esmentar el «cove d’hortalisses» del Foment, el «joier del Delfí» de la Palma, la gòndola, la barca del Círcol, la «terrassa valenciana» o el «carro de caça mexicà» de particulars, a més de la carrossa reial de SM Carnestoltes. Destacà, sobretot, l’imponent «tank» o «carro de guerra» de l’Olimpo.

S’havia convocat un concurs per a triar la imatge gràfica del cartell i el programa anunciador del carnaval. Els participants havien de ser fills o residents a la ciutat, i el premi era de cent pessetes. El termini acabava el diumenge 9 de febrer. Foren premiats el treballs que portaven per lema ‘Saturnals’ i ‘1919’, dels quals eren autors –respectivament– Anton Fuster Valldeperas i Anton Soler Rosselló. La premsa destacà l’èxit del concurs, tant per la quantitat com per la qualitat dels treballs presentats.

L’autor del cartell guanyador, Anton Fuster Valldeperas, havia publicat –uns dies abans– un article al Diario de Reus tot defensant la importància de la qualitat estètica de la festa en el treball artístic de preparació dels guarniments i de les carrosses:

«Lo que més atrau dels nostres carnavals és l’abundància amb que es llancen els dolços i confits, que són l’alegria dels petits i fins dels grans […]. Sense prescindir d’aquesta riquesa, podem millorarlo fent que la fama que gaudeix sigui més noble i admirada. Les carroces, els arcs trionfals i les il·luminacions de les façanes és lo que ha de captivar tota la nostra atenció i el nostre esperit per a lograr que el carnaval reusenc pugui anar de bracet amb els de Venècia i de Niça. Per a tenir valor una cosa, no és precís la cantitat. En bellesa solament s’aprecia la calitat. […] Treballem per a vestir-lo el nostre carnaval de riquesa artística i allavors donarem a compendre que el nostre poble sap ser ric a la manera aristocràtica.»

Antoni Fuster Valldeperas, dibuixant, pintor i escriptor, va néixer a Reus el 25 d’octubre de 1895. Va col·laborar en diverses publicacions locals com el Diario de Reus, Las Circunstancias, La Veu del Camp, Foment…, i publicà una vintena de llibres. El 1918 va pintar una bandera per a la Joventut Republicana de Riudoms. El 1927 es traslladà a Barcelona on va obrir una botiga d’arts decoratives. Va morir en aquesta ciutat el juny de 1942.

Hom pot pensar que aquell carnaval fou la darrera alenada del model de gran festa que caracteritzà les celebracions vuitcentistes. La festa, però, no s’acabà. Després de 1919, va continuar –amb major o menor quantitat de balls i desfilades organitzades per alguna entitat com “La Palma”– fins i tot amb un Carnestoltes.

El 2011, un exemplar del cartell anunciador d’aquest últim gran Carnaval reusenc va incorporar-se al fons del Museu de Reus (amb el número de registre IMMR 13956).

Salvador Palomar