Les tres grans portes d'accés permetien accedir a un espai distribuïdor diàfan, el vestíbul, on les taquilles estaven a la dreta, mentre que la part esquerra donava accés a les butaques de preferència. Al fons hi havia l’accés al pati de butaques. Aquest nou cinema comptava amb un equipament tecnològic més modern que els altres.

El cinema s’afegia, així, a la resta de sales i d’espais que a poc a poc van anar reobrint després de la guerra Civil (Sala Reus, Kursaal, Cinelandia) i també es van tornar a fer projeccions en els teatres Fortuny i Bartrina. El cinema Monumental, amb problemes econòmics, va ser l’únic que després de la guerra no va tornar a obrir. Més tard, a l’inici de la dècada dels cinquanta, es va inaugurar el cinema Avenida.

Centre de la Imatge Mas Iglesias Reus / Col·lecció Zaragoza Mercadé / Autor desconegut

---

«El Rosa» (com s’anomenava popularment) era gestionat per l’empresari Joaquim Oliva Mestre i va restar actiu durant quaranta anys. En aquella època va esdevenir una sala emblemàtica. Va apagar màquines i tancar portes el 5 de gener de 1985.