Amb la construcció dels japonesos, el 1956, la ciutat de Reus va continuar la col·lecció de gegants que avui, també amb els negres, volen fer present el món sencer a la nostra Festa Major. Als gegants més antics –Vitxets, Moros i Indis– s'hi afegí una parella en representació dels pobles d'Àsia. La commemoració dels 150 anys dels altres gegants, l'any anterior, en fou l'espurna. Hom considerava que van sortir per primer cop el 1805, amb motiu de la col·locació de la primera pedra del canal de Reus a Salou, tot i que avui sabem que aquesta és una data incerta, ja que aquestes parelles es van fer probablement a partir de les anteriorment existents i van experimentar diversos canvis –el Vitxet era un gegantó– en els primers anys del segle XIX.

Sigui com sigui, el 1956 es va iniciar una campanya de subscripció popular, esperonada des de Ràdio Reus, i es va encarregar el disseny i la feina escultòrica a un jove Ramon Ferran, que tot just havia acabat els seus estudis a Barcelona i tornava a Reus. El Museu de Reus conserva els primers esbossos d'aquests nous gegants. Ramon Ferran es va documentar sobre el tipus ètnic japonès i a partir d'aquests apunts va modelar els caps amb fang, per treure després el motlle amb guix per tal d'obrar els caps definitius amb cartró molt dur, reforçat amb tela. Les mans les va fer amb fusta de xiprer.

La col·lecta, coordinada va servir per a recaptar els fons necessaris però, alhora va ser un element clau en la popularització de la proposta. Com comentava el setmanari Reus: “Los pequeños de Reus, podrán decir con orgullo que tienen una pareja suya, eminentemente suya. Suya porque la habrán costeado, suya porque la han soñado y suspirado durante mucho tiempo desde aquel día que los excelentes amigos Banús y Sans y Fort Sugrañes, lanzaron la idea de su construcción. Suya eminentemente, porque ha salido de estas pequeñas, pero altamente estimables aportaciones, céntimo a céntimo, peseta a peseta, escatimadas a sus ahorros.” Efectivament, la campanya impulsada per Ràdio Reus, amb un programa dedicat als gegants, va motivar la participació d'empreses, però també moltes petites aportacions i un ambient d'expectació.

Tot plegat, com explica Ricard Solana al seu Llibre dels gegants i altres entremesos de Reus, “la seva construcció tingué una gran repercussió a nivell popular. Va resultar especialment impressionant la quantitat de quitxalla, i també de gent gran, que passava cada dia per l'estudi de l'escultor, al carrer Balmes, per veure com anava la gestació de la nova parella” i destaca l'indubtable mèrit de com aquesta nova parella es va integrar plenament amb els antics: “molta gent es sorprèn en saber que no són tan antics com els altres, prova indiscutible que formen amb aquests un conjunt del tot uniforme, no trencant la unitat estètica del grup”

Els gegants es van presentar en el transcurs de la Festa Major de 1956, amb una concentració a l'estadi del Reus Deportiu, on hi van participar, a més dels gegants de la ciutat, els de diferents barris –com els de la Concepció i Santa Teresa– i els d'altres poblacions properes: Cambrils, Montblanc, Riudoms, la Selva, Tarragona, Tivissa, Tortosa, Valls i el Vendrell. L'acte es va presentar com un homenatge als gegants.

Anys després, el mateix Ramon Ferran fou l'encarregat d'obrar els actuals gegants negres que completen la col·lecció.