La comissaria fa revisió de cinquanta-cinc obres agrupades en àmbits com, Som al ball i hem de ballar, Carnaval: entre la tradició i la transgressió o Prendre els carrers: els carrers seran sempre nostres?, entre d’altres.

L’exposició no vol basar-se en un simple recull d’obres d’art sobre festes, vida social als bars o comensalitat, sinó en el fet que totes aquestes activitats van ser suprimides de la nostra vida durant un període prou dilatat de la nostra història recent.

J. Llovera, "Ball flamenc", 1892-1896. Pintura sobre tela, 104x159 cm. Museu de Reus

---

Partim, doncs, del “xoc” que suposà veure’ns privats d’aquest tipus d’interacció i també de la dificultat de tornar a “ser en relació”. El neguit per recuperar el temps perdut conviu amb una certa consciència amarga què hi ha quelcom que s’ha trencat per sempre? Aquestes són algunes de les preguntes subjacents en la nostra mirada vers l’art a través de les obres que hem escollit.

Així mateix, pensadors com Georges Bataille o Émile Durkheim han definit una expressió eminentment social com és la festa, com una institució desafiadora del model antropològic de l’homo economicus, atès que aquest persegueix tan sols l’interès individual i, en canvi, de tota celebració col·lectiva se’n deriva una certa solidaritat social. Així doncs, l’homo festus (expressió col·lectiva de l’homo ludens), seria també un homo socialis.

En definitiva, la interacció humana sempre determina la construcció d’una realitat social i és per això que el nostre principal objectiu serà que el recorregut expositiu evoqui allò que la pandèmia ens va privar de fer durant gairebé dos anys i, al mateix temps, en signifiqui la “recuperació”, aquest cop sense restriccions.

Podeu gaudir de la proposta "Homo socialis: sense restriccions" a https://xarxa.museunacional.cat/homo-socialis-sense-restriccions/