El juliol de 2020 va entrar al Museu de Reus aquest preciós joc de l’oca. El senyor Francesc Torrell Garreta, veí de Reus, va rebre el joc com a regal dels seus tiets als anys 40 del segle passat i, atesos la bellesa i l’antiguitat del joc, ha estat incorporat a la nostra col·lecció de joguines.
L’origen del joc de l’oca és a la Grècia clàssica, des d’on es va expandir per la Mediterrània. Els grecs el practicaven com a joc per a esbrinar el futur, tot dibuixant al terra una figura amb 24 caselles (les lletres del alfabet grec en aquell moment) i deixant en cadascuna un gra o llavor de cereals. A la casella central se soltava un gall perquè anés picant els grans; amb les lletres de les caselles que l’animal menjava, es tractava de donar resposta a unes preguntes prèviament plantejades.
De joc cabalístic va evolucionar fins a passatemps infantil a l’aire lliure; l’objectiu era avançar per les caselles fins arribar a la central, que representava normalment un jardí o un estany.
Amb el temps, el traçat es traslladà en una estampa extensible sobre una taula. La Itàlia del Renaixement va donar-li forma, l’empremta va difondre’l arreu d’Europa i d’aquesta sort de carrera d’obstacles esportiva esdevingué un joc sedentari. Una de les edicions més antigues –catalogada per Joan Amades i datada al segle XVII– és la mallorquina, que comptava amb 141 caselles.
Si mirem enrere, tots i totes recordarem haver tingut per casa alguna mena de joc de taula, durant la nostra infantesa. L’oca és un passatemps tradicional que sempre ha estat present i que ha sobreviscut, valent, a la batalla contra l'oci de les pantalles.
Una de les belleses dels jocs de taula és que, normalment, es juguen en grups –petits o grans–, ensems amb altres persones. Juguem?
Segueix-nos a les xarxes socials
