El topònim de la Patacada s’associa actualment, a Reus, a una plaça i al refugi antiaeri que fou bastit en el seu subsòl. Però, fins al darrer quart del segle xx, la plaça no existia. Si més no, era «un pati, al carrer de Sant Llorenç, rodejat de magatzems, enderrocats fa poc temps», afirmava Ramon Amigó el 1988. En el seu estudi sobre els noms de lloc i de persona del terme de Reus, explica que el nom deriva del fet que «hi havien tingut lloc balls públics, a partir del 1822 en què s’hi va inaugurar un local per a saraus». I esmenta, significativament, els balls celebrats per Sant Sebastià —data tradicional d’inici dels balls de màscares a la ciutat— aquell any: «hubo tres bayles públicos, uno al Teatro, otro a la Patacada», segons el dietari d'Antoni Pons (1808-1846), qui també explica com –el 1835– els balls de màscares es van perllongar en aquest local fins al segon diumenge de quaresma.

L’origen de la denominació l’actual plaça deriva, per tant, del fet que hi hagué un local on es feia ball per a les classes populars. El Diccionari de la Dansa defineix Ball de Patacada com a «qualificatiu aplicat a un ball fet entre persones de molt baix estament, i també quan en ell són permeses certes llibertats». En el seu costumari reusenc, Reus en el bolsillo, publicat el 1851, Andreu de Bofarull explica del carnaval reusenc: «con la luz concluian los máscaras diurnos y no volvían en escena hasta la hora de asistir a los bailes públicos. La diferencia que marcaba el tipo de los concurrentes al Teatro y Patacada se observaba en las especies que despachaba cada uno de sus cafés.»

Sembla, doncs, que –com a local de ball– va restar actiu durant la primera meitat del segle XIX. A banda, l'espai servia també per a reunions i actes de caire polític. N’és un exemple la que celebrà el Partit Progressista, liberal, per tal de reorganitzar aquesta formació a la ciutat, el 22 d’abril de 1851.

A la segona meitat del segle, trobem que una part de l’edifici estava ocupat per un magatzem de guano, un fertilitzant orgànic molt emprat a l'època. Amb tot, la Patacada conservava l’espai de ball, com ho mostren –per exemple– els anuncis de balls amb orquestra, amb motiu de les festes del barri, l’agost de 1893. També, al tombant del 1900, el nom apareix vinculat a una fonda –si és que l’edifici no va tenir, des d’abans, aquesta funció.

Quan es va bastir el refugi antiaeri per a defensar les persones dels atacs de l’aviació franquista durant la guerra Civil, el nom era ben vigent i, a la documentació, se l’anomena Refugi de la Patacada. Era un dels refugis planificats des del Consell Municipal per a encabir-hi tota la població reusenca. S’hi va treballar durant gairebé un any, entre 1937 i 1938. Era el tercer de la ciutat en capacitat.

Després de la guerra, el refugi va restar inaccessible durant molts anys. Redescobert arran d'unes obres al carrer de la Girada, les obres de l'edifici que allotja el centre cívic del Carme van afectar una de les escales originals. Aleshores es va construir un nou accés, emprat actualment per a les visites. A l'exterior, amb l’enderroc dels edificis, l’espai va esdevenir durant un temps un gran parterre de gespa. El juny de 2012 es va inaugurar la remodelació de la plaça.

Salvador Palomar

Fotografia: En l'actualitat, la plaça acull activitats culturals i lúdiques com, per exemple, la festa de l'Arbre de Maig (2019)