La gran Deessa Mare, de culte ancestral, presidia la vida i la mort. Aquesta divinitat és representada de diferents maneres, de vegades en forma d’un ídol molt estilitzat i esquemàtic, com aquesta plaqueta gravada –de pedra calcària– procedent de la cova del Bosquet, de Mont-ral (Alt Camp), de l'època eneolítica o calcolítica (2700-2200 aE)

La cova, ubicada a prop de 900 metres sobre el nivell del mar, fou descoberta per Albert Prunera, col·laborador de Salvador Vilaseca. Ells dos van excavar-la el 1956, ara fa seixanta anys, recuperant diversos fragments de ceràmica, ossos humans i d'animals i una peça “verdaderamente excepcional en nuestra zona arqueológica” (Vilaseca-Prunera, "La cueva del Bosquet en los Motllats, Sierra de Prades", Zephyrus, 7, 1956), un “ídol-placa” que conserva el Museu, amb el núm. 4895.

La plaqueta fa 10,8 cm de llargada i entre 2,9 i 4 cm d'ample en els dos extrems, amb un gruix màxim de 0,85 cm. Pel que fa a la decoració incisa, d'estil esquemàtic o abstracte, consisteix en vuit línies d'una ziga-zaga força oberta, una estreta faixa de set o vuit línies paral·leles, molt juntes i una mica confuses, un floc de traços curts que penja de la faixa i una altra sèrie de quatre ziga-zagues horitzontals.

En opinió de Vilaseca “la placa de la Cova del Bosquet representaría a un solo individuo (ya sea ésta la 'Diosa Madre' protectora de la sepultura, ya la difunta o el eventual lugar de refugio o reencarnación del espíritu de ésta)” vinculada al ritual funerari.