Amb motiu del cinquè Saló del Carnaval que s'organitza a Vilanova i la Geltrú, del 8 al 10 de novembre, es podra veure, a la planta baixa de l'Ajuntament de Vilanova, una versió adaptada de l'exposició «Semblar déu i tot lo món. Els carnavals reusencs 1859-1939» de l'Institut Municipal Reus Cultura, que es va mostrar al Museu Salvador Vilaseca, entre el gener i el març d'enguany.

L’exposició, realitzada pel Museu de Reus a partir del fons fotogràfic conservat al Centre de la Imatge Mas Iglesias i del treball de recerca del Centre de Documentació sobre el Patrimoni i la Memòria / Carrutxa, fa un repàs als actes i costums que configuraven els Carnavals històrics de la ciutat.

Enguany ha fet cent anys del que fou el darrer gran carnaval reusenc, el de 1919. A Reus, des de 1859, es diferenciava entre carnavals –amb desenes de balls de màscares, organitzats per les societats i el cafès, mascarots i accions parateatrals al carrer– i Grans Carnavals. En aquests, a més, arribava el rei Carnestoltes –sempre un ninot– amb un seguici d'autoritats burlesques, es convocaven actes protocolaris de caire humorístic i s'organitzaven grans desfilades amb les espectaculars carrosses de les diverses societats. I es ballaven les danses. A més, es generava una abundant literatura carnavalesca: anuncis, disposicions de SM Carnestoltes, testaments, revistes satíriques... i no faltava mai l'enterrament, fins i tot quan formalment no havia vingut el Carnestoltes, que es podia perllongar en els primers dies de quaresma, amb els successius enterraments del braç, la mà o el dit... un model que es consolidà amb la industrialització i l’aparició d’un ric teixit associatiu de caire divers: recreatiu, cultural o polític, en una ciutat que era la segona del país en població.

Una festa, doncs, que aplegava el conjunt de la comunitat i en què les classes populars podien competir per unes hores, en aparença, amb els sectors més benestants: la màscara amagava la identitat de la persona que la portava; la disfressa, la seva posició social. D'aquí el títol de la mostra.

A l'exposició ambé es podran veure alguns vestits antics com la disfressa de manat de plàtans que va guanyar un concurs al Teatre Bartrina, el 1928, un pierrot cedit pel Bravium o els emprats pel ball de diables, que tenien un paper destacat a la festa.