Tot i que anteriorment ja es venerava una imatge del sant cavaller en un altar lateral de la desapareguda ermita de la Mare de Déu del Roser –la seva nau és avui la biblioteca de l'Institut Gabriel Ferrater–, la festa de Sant Jordi va agafar un nou impuls al final del segle xix com a diada d'exaltació catalanista: el 23 d’abril amb missa i ofrena de flors a l'ermita i els dies anteriors o posteriors amb diversos actes culturals o literaris.

Durant els anys de la dictadura de Primo de Rivera, la festa va ser prohibida, més enllà de l'estricta commemoració religiosa, i –a Reus– no fou fins el 1930 que es tornà a celebrar. Mentrestant, la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona havia instaurat, el 1926, la Diada del Llibre en commemoració de la data de la mort de Cervantes i de Shakespeare. Aquesta celebració, nascuda a partir uns referents foranis, serà ràpidament assimilada des de la reivindicació del llibre en català. Així la Diada del Llibre aportà un nou contingut a la festa de Sant Jordi.

El 1931, tot just instaurada la Segona República, la festa va rebre una nova embranzida. Aleshores ja se celebrà a Reus la Festa del Llibre i la «Llibreria Nacional i Estrangera», de Salvador Torrell i Eulàlia, anuncià la venda de llibres, el 23 d’abril, amb un deu per cent de descompte sobre el seu preu habitual.

Després de la missa a l'ermita del Roser, es repartiren les roses beneïdes i, a la tarda, hi hagué la venda de llibres, organitzada per l'associació «Cultura de la Dona Reusenca». El 26 d'abril, diumenge, l'Orfeó Reusenc –com ha fet molts anys– realitzà un concert al seu estatge en honor als patrons de Catalunya: Sant Jordi i la Mare de Déu de Montserrat.

L'any següent, la popular llibreria d'en Torrell de Reus muntà una parada de llibres al carrer i anuncià que «durant aquest dia l'esmentada casa obsequiarà els seus favoreixedors amb uns llibres…». També, els anys de la República, van començar a presentar-se llibres a l'entorn de la Diada i s'organitzà la signatura d'exemplars a càrrec d'autors locals. Van ser diverses les llibreries, com la de Josep Maria Gort, que van muntar parades al carrer davant dels respectius establiments. Associacions com la ja esmentada organitzaren conferències i altres actes culturals. Les llibreries, a més de treure parades al carrer, ampliaren el seu horari fins a ben entrada la nit.

La Festa mantingué aquest caire durant tot el període republicà, per bé que la situació social es farà notar segons els anys. Quan la Diada del Llibre s’esqueia en dia feiner, la festa religiosa i els actes del catalanisme conservador tenien lloc el diumenge més pròxim al 23 d’abril. El 1934, per exemple, la Lliga celebra la Diada amb una missa i un gran acte patriòtic al seus locals. El 1935, el Diari de Reus, en va fer la crònica: «La festa de Sant Jordi i Diada del Llibre concorregué en aquesta ciutat amb bastant animació, havent-se declarat dia inhàbil pels centres oficials i onejant la bandera barrada en molts llocs de la ciutat. A la tarda en el Teatre Bartrina tingué lloc la festa escolar, organitzada pel nostre Ajuntament, la qual estava dedicada als alumnes de les escoles reusenques. [...] Després d'una sessió de cinema adequat a l'acte que se celebrava, es repartiren als alumnes de les escoles uns llibres com a record de la festa. [...] En els llocs de venda de llibres, el públic s'hi aglomerà d'una manera extraordinària durant tot el dia, adquirint-se un important número dels mateixos, molts d'ells signats pels seus respectius autors. Ben entrada la vetlla encara continuava la venda, tenint predilecció el públic pels libres d'autors catalans». La «Llibreria Nacional i Estrangera», tot seguint el seu propòsit anual, havia posat a la venda aquell dia un llibre editat a Reus, El Crist de la solitud, del prioratí Salvador Estrem.

Salvador Palomar