Amb aquest dibuix, de regust classicista i factura eficaç, i amb l’ex-libris dissenyat per la pròpia artista (amb una clara referència a la seva afició eqüestre), volem nombrar i mostrar l’escultora tal com la va rescatar la també artista reusenca Ester Ferrando, a l’article que va publicar recentment a l’edició digital de la Revista del Centre de Lectura.
Maria Assumpció Pascual i Pellicer va néixer a Reus l’any 1900, en una família benestant. Eren els principals accionistes de la Sedera Reusense, coneguda com a Sedera del Pascual que feia xamfrà amb els ravals de Jesús de Robuster.
La situació econòmica acomodada de la seva família i el gust del pare, Antoni Pascual i Cugat, per l’art i la cultura, van ser cabdals per a la formació de la jove. Va estudiar batxillerat, amb notes brillants, i amb 17 anys va rebre formació artística a Barcelona.
Maria Pascual amb el seu fill
L’artista va ser presidenta de la Secció d’Art del Centre de Lectura i va rebre reconeixement a Reus i també en publicacions d’àmbit nacional, pels seus treballs escultòrics. Fou convidada a participar en mostres d’art i concursos durant els anys 20, 30 i 40, en els quals va presentar diferents peces, essencialment bustos de nens, nenes i dones, però també diverses escultures femenines de cos sencer. Va conrear bones relacions amb els artistes del moment.
El juny de 2020, el senyor Jesús Saumell Zafra va cedir al Museu de Reus, en règim de comodat, quatre dibuixos de joventut i l’ex-libris de l’escultora reusenca.