La fotografia està positivada damunt d'un suport de fil de cotó, entramat a manera d'ordit sobre un vestidor de vareta de ferro. Bromurdim ve de la gelatina de clorbromur dels papers fotogràfics i l’ordit o, com es diu col·loquialment a la Vall d’Albaida en el món tèxtil, “Ordim”.

Xavier Mollà explica que: «D'ençà que vaig començar en fotografia ha estat una constant en el meu què fer fotogràfic la investigació en processos antics i alternatius de la fotografia; de fet la primera pràctica d’experimentació química que vaig fer quan tenia quinze anys va ser una emulsió fotogràfica. Entre les dècades dels 80 i 90, els fotògrafs de laboratori vam tenir la sort que molts d’aquests productes estigueren comercialitzats, com ara l’emulsió química, la qual cosa m’estalviava molta feina, i em permetia investigar l’aplicació de les emulsions fotogràfiques sobre diversos suports; teles, fusta, plàstics, cristall, etc., amb resultats molt interessants».

L’any 1997, el Museu Salvador Vilaseca li va dedicar una exposició en què es van poder veure treballs amb aquestes tècniques. En aquells moments, Xavier Mollà estava vinculat al grup artístic Zona Franca, format per tres artistes de diferents disciplines. Un dels tres membres era en Cesc Biosca i la  seva obra girava al voltant del tapís i de l’escultura. Va ser llavors que Xavier Mollà li va proposar a Cesc Biosca que li preparés diversos suports metàl·lics i teixits sols amb l’ordit (fils verticals del tapís).

Un cop va tenir els suports, Xavier Mollà va triar el cos humà femení com a motiu per a fer tot el treball de fotografia i escultura. I, finalment, va procedir a emulsionar-los i processar-los tot creant així el treball “Bromurdim”, amb diverses peces de diferents mesures. Una d’aquelles peces fou premiada l’any 1998, a Reus. Es tractava d’una emulsió líquida al clorbromur d’argent, és a dir, el mateix material fotosensible que s’aplica als papers fotogràfics, tot i que el procés de revelatge és un mica més complicat a causa de la gran absorció dels fils d’ordit i del fet de ser una peça tridimensional.