El paisatge és una construcció cultural que neix de la vista de l’entorn, d’una porció d’espai –com defineix el diccionari– caracteritzada per la combinació dinàmica de diferents elements geogràfics. Les consideracions estètiques que es deriven d’aquesta visió es troben estretament vinculades a la percepció –subjectiva i cultural– de les persones, de forma que –més enllà de la interpretació dels seus components– la contemplació d’un paisatge pot aportar sensacions de benestar, de satisfacció o de rebuig, a vegades, contradictòries en el temps.

En el nostre entorn, el paisatge reflecteix el diàleg entre natura i cultura, entre elements naturals i antròpics que interaccionen i, moltes vegades, els indrets que gaudeixen d’un paisatge considerat socialment com a espai natural, no són sinó conseqüència de la secular acció humana. En altres, els elements propis del medi i els arquitectònics, fruit de les necessitats humanes –disposar d’habitatge, de terra apta per al conreu, de comunicació...– es combinen en un conjunt indestriable. Hi ha, doncs, paisatges rurals i urbans, de costa i de muntanya, tots ells matisats o transformats per les condicions ambientals de l’observació, la meteorologia o l’estacionalitat.

En l’art, parlem de paisatge en referència a pintures, dibuixos, fotografies o altres tècniques que representen un indret. La representació artística del paisatge fixa una observació, una interpretació que recrea un lloc segons la percepció de l’autor, amb resultats prou diferents..

Amb l’exposició Paisatges del fons d'art del Museu de Reus, del 25 de febrer al 30 d’abril, a la sala central Museu de Reus (Pl. de la Llibertat). la institució enceta una línia de treball a l’entorn del paisatge, que es desenvoluparà al llarg dels anys 2016 i 2017. La mostra presenta una selecció de les obres del fons d’art incloses dins d’aquesta categoria i apropant-nos a la mirada d'artistes de diferents èpoques i estils sobre llocs reals o imaginats.