El setembre de 1947 Gabriel Ferreter ja ha acabat el batxillerat i visita el Museu del Prado. És en Madrid, admirant els grans artistes, quan comença a manifestar interès intel·lectual per la pintura. Des d'aquest moment fins a 1959, amb la passió i el rigor que li son característics, dedica la seva atenció a la disciplina pictòrica. 

Durant els seus estudis universitaris a Barcelona, Ferrater visita amb freqüència l'Ateneu i fa amistat amb pintors com Ramon Rogent, Albert Ràfols Casamada, Maria Girona, Francesc Todó i Josep Maria de Martín. 

---

Entre 1949 i 1951, arran de la crisi de l'empresa familiar i de la mort del seu pare, Ferrater passa mesos en el mas situat al Picarany, una partida del terme d'Almoster, i allí es dedica de manera persistent a pintar, tot posant el seu interès en fer servir les diferents tècniques utilitzades pels artistes. L'esmentat J. M. de Martín i l'escriptor reusenc Xavier Amorós, molts anys després, van explicar que aquelles "provatures" no estaven orientades a esdevenir formalment un pintor i que eren simplement exercicis tècnics que cercaven analitzar l'obra dels artistes per mitjà de la pràctica dels seus mecanismes pictòrics.

Tot seguit, Ferrater començà a publicar una sèrie d'articles de crítica d'art, el primer dels quals aparegué en el número de març-abril de la revista Laye, amb el títol "Sobre la posibilidad de una crítica de arte". Durant els anys següents, i fins al 1957, també publicà altres articles i cròniques sobre art en diferents mitjans impresos –que van ser reproduïts en els volums pòstums Sobre pintura (1981) i L'art de la pintura (2021).

L'any 1954, l'editorial Seix Barral li encarregà una història de la pintura contemporània, però –tot i que s'hi dedicà amb interès– deixà de banda el projecte el 1959.

Cinc olis, que ja havien format part de l'exposició "Descobreix els tresors!" de l'any 2004, tornen durant l'estiu al Museu Salvador Vilaseca de Reus. Aquestes "provatures" ferraterianes, fetes al mas del Picarany, estan cedides temporalment per l'INS Gabriel Ferrater.