“Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià i Siurana i de les rieres del Camp de Tarragona (2001-2014)” és el títol de l’exposició itinerant que es podrà visitar al Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca fins al 24 de març. La mostra presenta les principals aportacions científiques obtingudes de l’excavació i recerca en diversos jaciments arqueològics localitzats en aquesta àrea geogràfica, que ha assolit l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) als primers catorze anys del segle xxi.

Aquest divendres 15 de gener, a les 19:00 h, es realitzarà l’acte d’inauguració oficial, a càrrec de Josep Maria Vergès, investigador de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i comissari científic de l’exposició. Organitzada per l’IPHES, la mostra ha estat finançada en el marc de les subvencions per a projectes quadriennals de recerca en arqueologia i paleontologia que concedeix el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

L’exposició es podrà veure a la primera planta del Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca (raval de Santa Anna, 59) fins al 24 de març, de dimarts a dissabte, de 10:00 a 14:00 h i de 17:00 a 20:00 h. Romandrà tancada els dilluns i els diumenges.

 Materials arqueològics

L’exposició s’ha habilitat al costat de l’exposició permanent de prehistòria i arqueologia, de manera que el públic que visiti la mostra podrà veure tot seguit diversos materials procedents de jaciments inclosos en el projecte de recerca.

“L’objectiu de l’exposició és acostar al públic en general, i més concretament al territori d’abast del projecte, el coneixement sobre aquesta recerca i els resultats obtinguts des del seu inici l’any 2001 fins a l’actualitat”, comenta l’arqueòleg Josep Maria Vergès, comissari científic de la mostra, investigador de l’IPHES i actual coordinador del projecte d’investigació que centra aquesta exhibició didàctica.

La mostra està formada per onze plafons, organitzats en els àmbits temàtics següents: història del projecte de recerca; geomorfologia i geocronologia del territori estudiat; els recursos i el paleoambient; el primer poblament humà; les darreres societats caçadores i recol·lectores; les comunitats agrícoles i ramaderes; l’art moble i els ornaments i l’art rupestre.

A través de textos sintètics i d’imatges seleccionades, es donen a conèixer els principals resultats de catorze anys de treballs arqueològics i científics en aquesta zona i el buit de coneixement que han permès omplir els resultats obtinguts. En aquest temps, “hem pogut saber, per exemple, quina va ser l’evolució del poblament humà en aquesta àrea, en un període que va entre el milió anys i fa 2.500 anys aproximadament”, explica Josep Maria Vergès.

 Les diferents cronologies

En aquest context, s’ha registrat quan i a on es documenten els assentaments i grups humans de les diferents cronologies, des dels més antics com el barranc de la Boella (la Canonja i Reus) o la Cansaladeta (la Riba), passant pels grups paleolítics de la cova de les Borres (la Febró), el Molí del Salt (Vimbodí i Poblet), la balma de la Vall (Montblanc) o la Cativera (el Catllar); els neolítics com el Cavet (Cambrils) o la Font Major (l’Espluga de Francolí), i les primeres formes d’urbanisme a l’Era del Castell (el Catllar).

 “A més, també s’han documentat els indrets on captaven les matèries primeres per fer les eines, principalment de sílex, com era el paisatge durant la prehistòria i els recursos vegetals que utilitzaven; amb quins ornaments es guarnien i les destacades mostres d'art moble i art rupestre”, comenta Vergès. “També sabem en quin tipus d'hàbitat preferien protegir-se o com era el territori durant la prehistòria, així com pràctiques funeràries que es duien a terme”, afegeix.

“El llenguatge de l’exposició és amè i incorpora recursos com els dibuixos, fotografies, gràfics i mapes”, puntualitza l’arqueòloga Marta Fontanals, membre de la Unitat de Projectes i Transferència de l’IPHES. “En definitiva, la mostra està conceptualitzada per realitzar un recorregut per la prehistòria a través dels descobriments arqueològics més rellevants d’aquest territori realitzats en aquests catorze anys de vigència del projecte”, assenyala.

El projecte “Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià i Siurana i de les rieres del Camp de Tarragona” estructura la recerca en prehistòria que l’IPHES duu a terme a les conques d’aquests corrents fluvials. Durant els catorze anys d’existència d’aquest projecte s’han portat a terme excavacions arqueològiques en un total de catorze jaciments, amb més d’un centenar de treballs científics publicats, així com la realització de diferents accions de socialització del coneixement, d’entre les quals destaca aquesta exposició.

El Museu ha cedit la placa del primer matrimoni civil celebrat a Reus al Museu d'Història de Catalunya per a l'exposició  "T'estimo: una història de l'amor i el matrimoni"

L'exposició repassa els principals canvis que s'han donat en el matrimoni i en les maneres d'estimar-se al llarg del temps, des de l'època clàssica fins a l'actualitat.

El Museu de Badalona i Museu d’Arqueologia de Catalunya a través d’Arqueoxarxa –que agrupa els principals museus amb restes arqueològiques i jaciments d’arqueologia de Catalunya–, han organitzat l'exposició "Jocs i joguines a l'antiguitat". Aquesta mostra inclou peces prestades pels diferents museus que la integren i permet recórrer l’evolució dels jocs des de l’antiguitat fins a l’edat mitjana, alhora que posa de relleu la gran varietat de fórmules utilitzades per omplir de diversió, i de vegades també d’aprenentatge, els moments de lleure.

El Museu d'Arqueologia Salvador Vilaseca ha aportat un conjunt d'objectes ( fireta, daus, plats, copes, fitxes de vidre i d'os ) que formaran part de la mostra, que itinerarà per diferents museus de Catalunya.

L'exposició és una producció del Museu de Gavà per al Museu d'Arqueologia de Catalunya-Arqueoxarxa.

Puntes de sageta de sílex i de bronze, punyals de bronze i de sílex, vasos i urnes de ceràmica, botons i collarets de diversos jaciments del Museu, s'exposen a la mostra, amb objectes d'altres museus de Catalunya i  formen part de l'exposició dedicada a les pràctiques funeraries de la prehistòria a Catalunya.

L'exposició itinerarà fins el novembre 2017 per diferents museus de Catalunya.

Un dels costums que caracteritza el temps nadalenc és el fer regals. Entre els adults i per als més petits, amb la intervenció de diversos personatges màgics. La pràctica ve de molt antic i s'explica en la mesura que la nostra festa de Nadal es vincula a celebracions anteriors, on la generositat, però també l'ostentació i també la transgressió de les pautes habituals de conducta formaven part de la celebració.

L'historiador  de l'art Marco Antonio Scanu en l'article " Novetats sobre l'activitat barcelonina de Bartolomé Bermejo: dues pintures catalanes del Johnson Museum of Art d Ithaca (NY) i una taula del Museu de Reus", aporta noves dades interessants sobre la Taula de Sant Pau, identifica l'autor, Bartolomé Bermejo i la procedència,  del Retaule de Santa Anna i Santa Eulàlia, pintat per al monestir de Santa Anna de Barcelona.

L'article ha estat traduït de l'italià per Joan Yeguas Gassó, conservador de l'Àrea de Renaixement i Barroc delMuseu Nacional d'Art de Catalunya

Podeu llegir l'article íntegre en català i en italià.

El Museu participa al Col·loqui Internacional "Les dues cares de la moneda. Fabricació versus falsificació a Catalunya (1808-1908)", organitzat pel Gabinet Numismàtic de Catalunya i el Museu Nacional d'Art de Catalunya. Dimarts 15 de desembre, al Palau Nacional. Taula rodona "Els testimonis de la falsificació", amb la participació de Jaume Massó , sobre "Un dipòsit d'encunys falsos a la col·lecció del Museu de Reus" Es publicaran les actes l'any 2016.

El Museu ha participat a la Jornada de Museus i Patrimoni de l’Església a Catalunya, que ha organitzat el Museu d'Art de Girona conjuntament amb el Museu Episcopal de Vic i el Museu de Lleida Diocesà i Comarcal, dedicada a la Salvaguarda del patrimoni religiós català durant la Guerra Civil Espanyola.Divendres 20 de novembre de 2015, a la Pia Almoina de Girona amb la ponència presentada per Jaume Massó Carballido: "El salvament del patrimoni artístic religiós al Camp de Tarragona i al Priorat durant la Guerra Civil: uns quants exemples". Es publicaran les actes l'any 2016.

El divendres 20 de novembre es van presentar a Barcelona, al campus de la Ciutadellade la Universitat PompeuFabra, en el marc de les Jornades de Música Africana , les actes de les jornades “Art africà, primitivisme i modernitat. Guinea Equatorial i Modest Gené”, realitzades el novembre de 2012 i que inclouen la ponència “Modest Gené, un artista gloCal. Apunts sobre la formació del seu cànon”, presentada pel Museu de Reus i elaborada per Marc Ferran. 

Les jornades sobre art africà i Modest Gené van ser organitzades per l'Institut Catalunya Àfrica ila Universitat PompeuFabra en el marc de les commemoracions que es van portar a terme tant a Reus com a Barcelona per recordar la figura de l'artista reusenc Modest Gené Roig (Reus, 1914 – Bata, 1983).