El 18 de maig se celebra el Dia Internacional del Museus i, amb aquest motiu, el dissabte 21 es farà al Museu de Reus una jornada de portes obertes i es portaran a terme diferents activitats. Entre d’altres, la mostra «El Museu per dins», amb la qual –i a partir d'un seguit d'objectes de molt diversa tipologia– es vol apropar el públic a la feina quotidiana que es realitza al nostre Museu.
Un dels espais de l'exposició –oberta al raval de Santa Anna–, tot mostrant la importància de la recerca i recol·lecció d'objectes per al fons en la gestació del discurs del Museu, vol recorda la figura de Ramon Violant i Simorra, als seixanta anys de la seva mort.
Al final de la dècada de 1950, amb l'obertura d'un nou Museu a l'edifici de l'actual plaça de la Llibertat, Salvador Vilaseca Anguera va desenvolupar un projecte museogràfic que volia expllcar la trajectòria de la ciutat i del seu territori des de temps prehistòrics fins a un passat relativament recent. La creació d'aquest museu fou possible gràcies al treball de Vilaseca, qui –a més de la seva tasca com a prehistoriador– aplegà eines i estris d'oficis preindustrials i elements arquitectònics representatius d'edificis desapareguts, entre molts altres objectes representatius de la història de la ciutat.
Per a reunir la col·lecció d'objectes que avui constitueix una part significativa del fons de l'Institut Municipal de Museus de Reus, Salvador Vilaseca va comptar amb la col·laboració de força persones residents en poblacions del Baix Camp, del Priorat, de la Conca de Barberà i de les Terres de l'Ebre, però també amb el treball de recerca d'especialistes com Ramon Violant.
Ramon Violant i Simorra (1903-1956) fou un investigador de la cultura popular que centrà bona part dels seus estudis als Pirineus. Fou conservador de l'antic Museu d'Indústries i Arts Populars –actualment Museu Etnològic– de Barcelona. A proposta de l'Associació d'Estudis Reusencs, va realitzar el seu últim gran treball de recerca a les nostres comarques, en part publicat pòstumament, l'Etnografia de Reus i la seva comarca (1955-1959).
Aquesta és una obra cabdal per al coneixement de les formes de vida de la societat preindustrial al Camp, la Conca o el Priorat. És fruit d'un considerable treball de documentació i de recerques de camp efectuades entre 1945 –per al Museu– i 1954, per encàrrec de l'Associació reusenca, amb la col·laboració de Salvador Vilaseca. Alguns dels objectes documentats per Violant es conserven avui al Museu i les descripcions que anotà contextualitzen una part de les seves col·leccions etnogràfiques. L'obra presenta, de forma ordenada, el territori i els seus habitants, els poblats i les característiques de l'habitatge, les activitats productives –agricultura, ramaderia, pesca, indústries populars–, la vida social i religiosa, així com diversos aspectes del seu patrimoni immaterial, com són les festes, els jocs o les cançons.
La mostra «El Museu per dins» recorda el treball de Ramon Violant, dins d’aquell projecte de museu del territori, amb un àmbit que fa referència als pastors, un dels oficis que sovintejà en els seus treballs.
Portes obertes i activitats aquest dissabte al Museu, el refugi de la Patacada i el CIMIR amb motiu del Dia Internacional dels Museus
Les dues seus del Museu de Reus (raval de Santa Anna i plaça de la Llibertat), el refugi de la Patacada i el Centre de la Imatge Mas Iglesias (parc de Mas Iglesias) programen aquest dissabte, 21 de maig, diferents activitats i jornada de portes obertes amb motiu del Dia Internacional dels Museus. Es presentaran algunes novetats, com una exposició dedicada al pintor Cèsar Ferrater , una exposició que mostrarà El Museu per dins i una sessió de microteatre a les 23:00 h (raval de Santa Anna), així com la nova mostra permanent de fotografia al CIMIR comissariada per Josep M. Ribas Prous. A les 19:00 h al CIMIR la directora reusenca Alba Sotorra, recent guanyadora d'un Premi Gaudí, presentarà el documental “Game Over”.
El Dia Internacional dels Museus s'escau en concret el dia 18 de maig i els equipaments museístics de Reus aprofitaran el dissabte més proper, el dia 21 de maig, per dedicar una àmplia jornada a commemorar-lo. El Museu de Reus oferirà com a novetat l'exposició “Cèsar Ferrater, artista i crític (1891-1965)”, que es presentarà a les 13:00 h al museu del raval de Santa Anna, 59. A les 23:00 h, l'espai del raval de Santa Anna ha programat una sessió de microteatre amb motiu de la Nit dels Museus, a càrrec de la companyia Semicercle.
El Museu de la plaça de la Llibertat obrirà també al públic durant tot el dia i s'hi podran visitar les mostres temporals i permanents. Al refugi antiaeri de la Patacada, construït per protegir la població civil durant la guerra del 1936-1939, es faran visites comentades a les 12:00 h i a les 18:00 h, prèvia inscripció al correu [email protected].
El conjunt d'activitats previstes aquest dissabte als equipaments de Reus, que obriran portes amb entrada gratuïta, és el següent:
Museu de Reus, plaça de la Llibertat: visita a les exposicions temporals i permanents de 10:00 h a 14:00 h i de 17:00 h a 20:00 h.
Museu d'Arqueologia Salvador Vilaseca, al Raval de Santa Anna: de 10:00 h a 14:00 h i de 17:00 h a 24:00 h
Refugi de la Patacada:
Visites a les 12:00 h i a les 18:00 h. Prèvia inscripció.
Centre de la Imatge Mas Iglesias, al Parc del Mas Iglesias, de 10:00 a 14:00 h i de 17:00 a 20:00 h
Avui 26 d'abril fa 75 anys que va morir Eduard Toda i Güell.
L’Ajuntament de Reus, amb el suport de la Diputació de Tarragona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, inaugura oficialment el 25 d’abril al Palau Bofarull de Reus la programació de l’Any Toda, un ampli recull d’activitats per ampliar l’estudi i el coneixement de la personalitat i la trajectòria de l’il·lustre reusenc Eduard Toda i Güell (1855-1941) .
El programa d’activitats s’ha titulat “Eduard Toda i Güell. Un reusenc polièdric” i aborda la figura polifacètica de qui va ser cònsol, home de cultura, egiptòleg, bibliòfil i viatger des d’enfocs ben diversos: exposicions, conferències, cicles de lectures, itineraris teatralitzats i lectures de textos que posaran al dia la informació sobre aquest interessant personatge que va ser contemporani, company d’estudis i amic de l’arquitecte reusenc Antoni Gaudí i Cornet.
Eduard Toda i Güell. Un reusenc polièdric 1855-1941
Tot i que anteriorment ja es venerava una imatge del sant cavaller en un altar lateral de la desapareguda ermita de la Mare de Déu del Roser –la seva nau és avui la biblioteca de l'Institut Gabriel Ferrater–, la festa de Sant Jordi va agafar un nou impuls al final del segle xix com a diada d'exaltació catalanista: el 23 d’abril amb missa i ofrena de flors a l'ermita i els dies anteriors o posteriors amb diversos actes culturals o literaris.
Durant els anys de la dictadura de Primo de Rivera, la festa va ser prohibida, més enllà de l'estricta commemoració religiosa, i –a Reus– no fou fins el 1930 que es tornà a celebrar. Mentrestant, la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona havia instaurat, el 1926, la Diada del Llibre en commemoració de la data de la mort de Cervantes i de Shakespeare. Aquesta celebració, nascuda a partir uns referents foranis, serà ràpidament assimilada des de la reivindicació del llibre en català. Així la Diada del Llibre aportà un nou contingut a la festa de Sant Jordi.
El 1931, tot just instaurada la Segona República, la festa va rebre una nova embranzida. Aleshores ja se celebrà a Reus la Festa del Llibre i la «Llibreria Nacional i Estrangera», de Salvador Torrell i Eulàlia, anuncià la venda de llibres, el 23 d’abril, amb un deu per cent de descompte sobre el seu preu habitual.
Després de la missa a l'ermita del Roser, es repartiren les roses beneïdes i, a la tarda, hi hagué la venda de llibres, organitzada per l'associació «Cultura de la Dona Reusenca». El 26 d'abril, diumenge, l'Orfeó Reusenc –com ha fet molts anys– realitzà un concert al seu estatge en honor als patrons de Catalunya: Sant Jordi i la Mare de Déu de Montserrat.
L'any següent, la popular llibreria d'en Torrell de Reus muntà una parada de llibres al carrer i anuncià que «durant aquest dia l'esmentada casa obsequiarà els seus favoreixedors amb uns llibres…». També, els anys de la República, van començar a presentar-se llibres a l'entorn de la Diada i s'organitzà la signatura d'exemplars a càrrec d'autors locals. Van ser diverses les llibreries, com la de Josep Maria Gort, que van muntar parades al carrer davant dels respectius establiments. Associacions com la ja esmentada organitzaren conferències i altres actes culturals. Les llibreries, a més de treure parades al carrer, ampliaren el seu horari fins a ben entrada la nit.
La Festa mantingué aquest caire durant tot el període republicà, per bé que la situació social es farà notar segons els anys. Quan la Diada del Llibre s’esqueia en dia feiner, la festa religiosa i els actes del catalanisme conservador tenien lloc el diumenge més pròxim al 23 d’abril. El 1934, per exemple, la Lliga celebra la Diada amb una missa i un gran acte patriòtic al seus locals. El 1935, el Diari de Reus, en va fer la crònica: «La festa de Sant Jordi i Diada del Llibre concorregué en aquesta ciutat amb bastant animació, havent-se declarat dia inhàbil pels centres oficials i onejant la bandera barrada en molts llocs de la ciutat. A la tarda en el Teatre Bartrina tingué lloc la festa escolar, organitzada pel nostre Ajuntament, la qual estava dedicada als alumnes de les escoles reusenques. [...] Després d'una sessió de cinema adequat a l'acte que se celebrava, es repartiren als alumnes de les escoles uns llibres com a record de la festa. [...] En els llocs de venda de llibres, el públic s'hi aglomerà d'una manera extraordinària durant tot el dia, adquirint-se un important número dels mateixos, molts d'ells signats pels seus respectius autors. Ben entrada la vetlla encara continuava la venda, tenint predilecció el públic pels libres d'autors catalans». La «Llibreria Nacional i Estrangera», tot seguint el seu propòsit anual, havia posat a la venda aquell dia un llibre editat a Reus, El Crist de la solitud, del prioratí Salvador Estrem.
Salvador Palomar
Els dies 14 i 15 d’abril, un gran nombre de reusencs es va manifestar per carrers i places per donar suport a la proclamació oficial de la Segona República. A la nit del mateix dia 14 es féu també un castell de focs a la plaça de Prim. La manifestació del dia 15, convocada per la Federació Obrera local, d’acord amb el nou consistori republicà, s’inicià al passeig de Mata, resseguí els carrers Ample i de Llovera, féu mig tomb de ravals i arribà a la plaça d’Hèrcules, on aleshores era instal·lat l’Ajuntament. Allí es van fer diversos parlaments i intervingueren l’acalde Evarist Fàbregas i el socialista Josep Mendoza, “en termes vibrants i patriòtics”. A les fotografies, una nena abillada com la República i un aspecte de la manifestació popular al seu pas pel raval de Santa Anna i la plaça de Catalunya (arxiu del CIMIR). El cartell reprodueix el retrat oficial de Francesc Macià, qui després de proclamar la República Catalana el 14 d’abril, va esdevenir poc després el primer president de la Generalitat contemporània (IMMR 13306).
El paisatge és una construcció cultural que neix de la vista de l’entorn, d’una porció d’espai –com defineix el diccionari– caracteritzada per la combinació dinàmica de diferents elements geogràfics. Les consideracions estètiques que es deriven d’aquesta visió es troben estretament vinculades a la percepció –subjectiva i cultural– de les persones, de forma que –més enllà de la interpretació dels seus components– la contemplació d’un paisatge pot aportar sensacions de benestar, de satisfacció o de rebuig, a vegades, contradictòries en el temps.
En el nostre entorn, el paisatge reflecteix el diàleg entre natura i cultura, entre elements naturals i antròpics que interaccionen i, moltes vegades, els indrets que gaudeixen d’un paisatge considerat socialment com a espai natural, no són sinó conseqüència de la secular acció humana. En altres, els elements propis del medi i els arquitectònics, fruit de les necessitats humanes –disposar d’habitatge, de terra apta per al conreu, de comunicació...– es combinen en un conjunt indestriable. Hi ha, doncs, paisatges rurals i urbans, de costa i de muntanya, tots ells matisats o transformats per les condicions ambientals de l’observació, la meteorologia o l’estacionalitat.
En l’art, parlem de paisatge en referència a pintures, dibuixos, fotografies o altres tècniques que representen un indret. La representació artística del paisatge fixa una observació, una interpretació que recrea un lloc segons la percepció de l’autor, amb resultats prou diferents..
Amb l’exposició Paisatges del fons d'art del Museu de Reus, del 25 de febrer al 30 d’abril, a la sala central Museu de Reus (Pl. de la Llibertat). la institució enceta una línia de treball a l’entorn del paisatge, que es desenvoluparà al llarg dels anys 2016 i 2017. La mostra presenta una selecció de les obres del fons d’art incloses dins d’aquesta categoria i apropant-nos a la mirada d'artistes de diferents èpoques i estils sobre llocs reals o imaginats.
L'exposició "Paisatges del fons d'art del Museu" és la segona d'un seguit d'activitats incloses en una línia de treball del Museu de Reus iniciada aquest any que té el paisatge i les diferents maneres d'entendre'l al llarg del temps com a fil conductor. La primera proposta centrada en el paisatge ha estat l'exposició “Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià i Siurana i de les rieres del Camp de Tarragona (2001-2014)”, una producció de l'Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) que es pot veure des del 15 de gener i fins al 24 de març al Museu del raval de Santa Anna. La mostra presenta les principals aportacions científiques obtingudes de l'excavació i recerca a diferents jaciments arqueològics localitzats en aquesta àrea geogràfica en els darrers catorze anys. Entre altres aspectes, l'exposició explica l'entorn ambiental en què van viure les primeres comunitats del nostre territori.
Dues mostres més analitzaran el paisatge des d'altres enfocs. La primera del 27 d'octubre al 3 de desembre d'enguany, en col·laboració amb el Laboratori del paisatge de l'Escola d'Art i Disseny de Reus i que portarà per títol “Espais indecisos. Desproveïts de funció”, que es presentarà a la plaça de la Llibertat.
La següent exposició centrada en el paisatge serà “Construint el territori. Arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya”, que es podrà veure durant el primer quatrimestre de 2017 al Museu de la plaça de la Llibertat i que és una producció del Departament de Cultura i l'Institut Ramon Muntaner, amb la participació dels museus i centres de recerca de la xarxa de l'Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de Catalunya.
>
Els cartells, com a recurs per anunciar esdeveniments o publicitar productes, esdevenen també eines poderoses per a transmetre idees o convocar les persones a actuar en un determinat sentit. Els cartells de propaganda electoral, que criden els votants a donar suport a una determinada formació o coalició de partits, en són un bon exemple.
Les eleccions generals del 16 de febrer de 1936 constitueixen un exemple paradigmàtic de la divisió de la societat en dos blocs enfrontats: d’una banda, el Front Català d’Ordre –a Espanya, el Frente Nacional– i de l’altra, el Front d’Esquerres –a Espanya, el Frente Popular–, i els cartells reflecteixen amb contundència aquesta confrontació ideològica. A Catalunya i a l’Estat espanyol, van guanyar les esquerres i, mesos després, la revolta militar contra el legítim govern de la República motivà la guerra Civil de 1936-1939.
Són cartells que reivindiquen l’alliberament dels empresonats pels Fets d’Octubre de 1934 o la defensa dels valors republicans i de l’autonomia catalana, des de l’esquerra, o que criden a l’ordre i a aturar el comunisme o la revolució, des de la dreta, amb grafismes explícits i consignes que canviaran de bàndol.
La col·lecció de Maria Montserrat Barenys cedida a l’Institut Municipal de Museus de Reus, aplega cent-cinquanta cartells de la República i de la guerra Civil i fou objecte d’una exposició monogràfica l’any 2007, que va incloure diversos exemplars referents a aquella contesa electoral.
Tot i que el carnaval va celebrar-se sense interrupcions fins el 1936, l’últim gran carnaval –és a dir, amb arribada del Carnestoltes, desfilades i danses al Mercadal– organitzat conjuntament per les societats recreatives, culturals i polítiques reusenques fou el de 1919.
Aquest fou un carnaval certament excepcional, que se celebrà en un context de tensions socials, amb importants mobilitzacions obreres a Barcelona i altres ciutats, en un moment en què Reus havia deixat de ser la segona ciutat de Catalunya quant a població. La finalització de la guerra europea, la tardor de 1918, suposà la fi d’un període de certa bonança econòmica per al comerç. Sembla que la la ciutat volgués recrear, el 1919, tot el potencial econòmic i d’atracció de forasters que tenien les seves grans festivitats del passat. Al programa d’aquell gran carnaval es constata, doncs, una certa voluntat de recuperar tot un conjunt d’actes que havien format part de la festa des de mitjan segle xix.
El de 1919 es va celebrar entre el 2 i el 5 de març –del diumenge al dimecres– però, com era costum en aquella època, el 20 de gener es va fer un primer acte de convocatòria, iniciant-se també la temporada de balls de màscares a les societats. En els diumenges anteriors al de Carnaval hi hagué també actes previs, com l’arribada de l’ambaixador i del governador de SM Carnestoltes XVII, la publicació de bans i declaracions humorístiques.
Es va convocar un concurs per a triar la imatge del cartell i el programa, que van guanyar Antoni Fuster i Antoni Soler. Es va editar també un llibret, signat amb el pseudònim Pebre Roig, ambaixador del Carnestoltes I, i també altres fulls humorístics i el testament del rei de la festa.
Entre les carrosses que van participar a les desfilades d’aquell carnaval cal esmentar el «cove d’hortalisses» del Foment, el «joier del Delfí» de la Palma, la gòndola, la barca del Círcol, la «terrassa valenciana» o el «carro de caça mexicà» de particulars, a més de la carrossa reial de SM Carnestoltes. Destacà, sobretot, l’imponent «tank» o «carro de guerra» de l’Olimpo.
S’havia convocat un concurs per a triar la imatge gràfica del cartell i el programa anunciador del carnaval. Els participants havien de ser fills o residents a la ciutat, i el premi era de cent pessetes. El termini acabava el diumenge 9 de febrer. Foren premiats el treballs que portaven per lema ‘Saturnals’ i ‘1919’, dels quals eren autors –respectivament– Anton Fuster Valldeperas i Anton Soler Rosselló. La premsa destacà l’èxit del concurs, tant per la quantitat com per la qualitat dels treballs presentats.
L’autor del cartell guanyador, Anton Fuster Valldeperas, havia publicat –uns dies abans– un article al Diario de Reus tot defensant la importància de la qualitat estètica de la festa en el treball artístic de preparació dels guarniments i de les carrosses:
«Lo que més atrau dels nostres carnavals és l’abundància amb que es llancen els dolços i confits, que són l’alegria dels petits i fins dels grans […]. Sense prescindir d’aquesta riquesa, podem millorarlo fent que la fama que gaudeix sigui més noble i admirada. Les carroces, els arcs trionfals i les il·luminacions de les façanes és lo que ha de captivar tota la nostra atenció i el nostre esperit per a lograr que el carnaval reusenc pugui anar de bracet amb els de Venècia i de Niça. Per a tenir valor una cosa, no és precís la cantitat. En bellesa solament s’aprecia la calitat. […] Treballem per a vestir-lo el nostre carnaval de riquesa artística i allavors donarem a compendre que el nostre poble sap ser ric a la manera aristocràtica.»
Antoni Fuster Valldeperas, dibuixant, pintor i escriptor, va néixer a Reus el 25 d’octubre de 1895. Va col·laborar en diverses publicacions locals com el Diario de Reus, Las Circunstancias, La Veu del Camp, Foment…, i publicà una vintena de llibres. El 1918 va pintar una bandera per a la Joventut Republicana de Riudoms. El 1927 es traslladà a Barcelona on va obrir una botiga d’arts decoratives. Va morir en aquesta ciutat el juny de 1942.
Hom pot pensar que aquell carnaval fou la darrera alenada del model de gran festa que caracteritzà les celebracions vuitcentistes. La festa, però, no s’acabà. Després de 1919, va continuar –amb major o menor quantitat de balls i desfilades organitzades per alguna entitat com “La Palma”– fins i tot amb un Carnestoltes.
El 2011, un exemplar del cartell anunciador d’aquest últim gran Carnaval reusenc va incorporar-se al fons del Museu de Reus (amb el número de registre IMMR 13956).
Salvador Palomar
Segueix-nos a les xarxes socials
