Amb una sessió aquest dimarts 17 d'abril, han començat al Museu les activitats de difusió programades amb motiu de la restauració d'una imatge de la mare de Déu adormida, considerada del segle XV. Marc Ferran i Anna Miralles van fer referència a les característiques formals de la peça, les tècniques de treball emprades en la seva realització i els reptes que planteja el treball de restauració.
A partir del 19 d'abril, els dijous i els divendres al matí (de 10 a 13.30h) es podrà conèixer el treball de la restauradora, que es realitza en el mateix espai on habitualment s'exposa l'obra, per tal de minimitzar l'impacte que el trasllat a un altre indret podria tenir en la peça. Els centres educatius poden concertar visita trucant al 977010660 o escrivint a [email protected]
El proper dijous 26 d'abril tindrà lloc una conferència a càrrec de Jesús Francesc Massip (URV), sobre "El culte assumpcionista als Països Catalans: litúrgia urbana i drama sacre".
Finalment, el dijous 10 de maig, Joan Roig parlara de "Goigs i tradició popular a l'entorn de la Mare de Déu d'Agost".
Ldes conferències tindran lloc a les 7 de la tarda, al mateix Museu (Pl. de la Llibertat, 13).
Des de ja fa més de vint anys, el Museu de Reus compta amb un servei de restauració que s’encarrega de la correcta conservació de totes les seves col·leccions. Durant tot aquest temps, s’ha restaurat un gran nombre d’objectes, de materials molt diversos: pintures, ceràmique, escultures, materials arqueològics, elements etnològics i festius, etc. Entre d’altres, enguany es treballarà en la restauració de la Verge adormida.
Es tracta d’una talla de fusta policromada, formada per tres blocs de fusta units entre ells, esculpits, pintats i daurats. Obra anònima, considerada del segle xv, d’estil gòtic tardà, procedeix de l’església prioral de Sant Pere –de la construcció romanicogòtica anterior a l’actual temple del segle xvi. Aquesta imatge fou venerada fins a mitjan segle xix, a l’antic altar de sant Antoni Abat, i s’exposava amb la seva llitera al centre de la nau, durant la festivitat de l’Assumpció.
El seu estat actual de conservació es pot considerar «estable», tot i que presenta uns quants problemes que s’han de resoldre –com la separació dels diferents blocs que formen la talla, la consolidació d’esquerdes a la fusta o els aixecaments i les pèrdues de capa pictòrica. En conseqüència, s’ha de dur a terme una desinfecció preventiva i, sobretot, una neteja acurada que ens permeti apreciar la decoració original, rica en ors i policromies.
La devoció a l’Assumpció o Mare de Déu d’Agost és ben present a la cultura catalana. El 15 d’agost és la diada que concentra una major quantitat de festes locals arreu del país. La iconografia ens mostra aquesta advocació mariana com una dona en posició horitzontal, anomenada marededéu «del llit», morta, gitada o adormida.
De fet, la Dormició de Maria representa, per a l’Església, la glorificació del seu cos. A diferència que succeeix en la mort humana, la intervenció divina del seu fill va fer que cos i ànima no se separessin en espera del judici final i ascendissin units al cel. Aquest fet és dogma de l’Església catòlica des de 1950, establert pel papa Pius XII. Però la creença en l’assumpció és molt anterior i ben present als Països Catalans, on trobem moltes manifestacions litúrgiques i mostres de literatura i de religiositat popular, com els goigs, i pràctiques vinculades al moment: des d’exposar la imatge a les esglésies –costum encara ben vigent a Mallorca– fins a professons o representacions teatrals com el Misteri d’Elx o, molt més propera en la geografia, el de la Selva del Camp.
Amb aquest motiu, el Museu prepara una programació de visites comentades als treballs de restauració, adreçades als centres educatius, a més de diverses conferències.
L'alcalde, Carles Pellicer ha descobert, aquest dilluns 26 de març, una placa en memòria de les persones que van patir els bombardejos aeris de la Guerra Civil espanyola a la ciutat, coincidint amb el 80è aniversari dels fets. Salvador Palomar, tècnic del Museu de Reus i investigador en l’àmbit de la memòria personal, ha fet un parlament per recordar els fets de l’hivern de 1938, el patiment de la població i la importància que va tenir la defensa passiva, amb la construcció de refugis, per a protegir les persones. Després de la descoberta de la placa, la colla castellera Xiquets de Reus ha aixecat un pilar commemoratiu.
El 26 de març de 1938, a un quart i mig de nou del matí, sis bombarders S-79 –amb quaranta-vuit bombes de cent quilos, explosives, i vint-i-quatre més, de vint, incendiàries– van tornar a assolar la ciutat de punta a punta. Sembla que foren dos atacs seguits, amb pocs minuts de diferència.Les bombes van creuar la ciutat, des del camí de Salou a l’estació del Nord, afectant nombrosos edificis. Potser el més conegut, a la plaça del Mercadal. A la cantonada del carrer de Jesús, una bomba destruí cal Pedrol i deixà molt malmesa la casa Navàs, que va perdre bona part del darrer pis i de la teulada, així com la torreta de la cantonada, que no s’ha arribat a reconstruir.
A més, les bombes van destruir una fàbrica de persianes i cremar un magatzem de roba.Diversos testimonis afirmen que en aquest bombardeig els reusencs quedaren definitivament convençuts de la seguretat que els oferien els refugis en esclatar dues bombes a la plaça de Prim, prop del bar Solsis –a la cantonada de la plaça amb el carrer de Llovera–, directament sobre el refugi, sense provocar cap dany. Els impactes de la metralla sobre algunes de les columnes dels porxos de la plaça encara es poden observar en l’actualitat.
D'altra banda, al vestíbul de l'Ajuntament mostra l'exposició itinerant «Reus sota les bombes» produïda per l'Arxiu Municipal. Aquests dies, el Museu ha programat visites comentades al refugi de La Patacada, que continuaran cada dimarts a la tarda. Per poder accedir a la visita s'ha de reservar prèviament trucant al Museu de Reus (telèfon 977 010 660) o al correu electrònic [email protected]
La Patacada és l'espai urbà on es troba un dels refugis antiaeris més grans bastits a Reus durant la Guerra Civil. Al pati que hi havia entre els edificis que ocupaven aquest indret, avui una plaça, s'hi feia ball al segle XIX i d'aquí li ve el nom.
Aquest 2017 ha estat un any important pel que fa al creixement en l'interès i el nombre de visites en grup al refugi antiaeri, més de vuitanta, amb prop de 1200 visitants, a banda de les individuals, amb motiu de treballs de recerca o reportatges. Quantitativament —condicionat perquè les visites es fan en grups reduïts— i qualitativament pel fet que ha propiciat una enriquidora aproximació als moments viscuts per la població de Reus durant la guerra de 1936-39.
Enguany, el Museu de Reus ha consolidat el seu programa de visites: oberta a tothom, setmanals, i per a centres educatius o associacions culturals, a demanda, amb períodes d'especial intensitat com són les festes majors o lel Dia Internacional dels Museus. Cal tenir en compte que es tracta d'un equipament que s'obre únicament amb l'acompanyament de personal del museu.
L'augment de l'interès per la visita obeeix, sens dubte, a la representativitat de la construcció, en un moment que el record de la Guerra Civil és ben present a la nostra societat, encara més quan es commemoren els 80 anys dels fets. També hi ha contribuït la proposta didàctica del Museu.
L'equipament compta amb una petita exposició en el nivell inferior de la nova entrada que es va construir per fer-lo accessible al públic. A la pràctica, des de la pròpia experiència dels tècnics del Museu com a investigadors, s'ha desenvolupat una proposta que adequa el contingut de la visita a les característiques del grup. Un model que ja vam iniciar amb Ezequiel Gort, arxiver municipal, ara jubilat.
Amb una base comuna en les explicacions, és clar que la descoberta del refugi ens apropa als fets concrets, però també possibilita reflexions universals sobre les conseqüències de les guerres sobre la població no combatent. El refugi ens mostra el patiment de la població, però també l'esforç cooperatiu de la població per superar moments tan dramàtics —i més en una ciutat molt afectada pels bombardeigs, on la construcció de desenes de refugis fou clau per a la supervivència—, connectant la gran història amb les vivències i històries personals que ens transmet la memòria.
En aquest sentit, la participació del públic, aportant records de la pròpia exeperiència o, més freqüentment, de segona i tercera generació, ha generat espais de coneixement i debat que han enriquit el discurs o han aportat moments de considerable intensitat emocional.
Tot plegat fa del refugi de la Patacada —i de ben segur d'altres refugis com el del Mercadal, si un dia es poden fer accessibles al públics— espais de memòria i educació de gran importància en el nostre present. Un espai que obre el Museu a un públic divers amb motivacions prou diferents.
La quantitat de reserves per aquestes primeres setmanes del nou any fan pensar que aquesta és una tendència que es mantindrà ja que el públic potencial és força gran.
Salvador Palomar
La Capital de la Cultura Catalana, Reus 2017, inaugura el dijous 23 de novembre l’exposició “Aproximacions creatives a la Col·lecció BEEP d’Art electrònic”, que posarà de manifest les peculiaritats d’aquest patrimoni i el seu caràcter interactiu i pedagògic.
Els comissaris de l’exposició asseguren que “es tracta de la col·lecció privada d’art tecnològic i digital més important d’Europa i reflexa una escena artístic molt actual i representa un projecte pioner d’inestimable valor perquè no existeix cap altre projecte d’aquest tipus d’aquesta envergadura a nivell mundial”.
L’empresa reusenca BEEP Informatica, del grup Ticnova, amb més de 400 botigues i que comercialitza productes informàtics i tecnològics per particulars, “pimes” y educació sota la marca BEEP, ha cedit a l’Ajuntament de Reus la seva col·lecció d’art tecnològic perquè sigui exposada al Museu de Reus coincidint amb la Capital de la Cultura Catalana Reus 2017. L'alcalde, Carles Pellicer, i el president de BEEP Informàtica, Andreu Rodríguez, han signat aquest dimecres el conveni de col·laboració que preveu una exposició d'aquest fons al Museu de Reus a partir del 23 de novembre de 2017.
La col·lecció integra peces molt singulars que van ser escollides durant les diferents edicions dels premis BEEP Art Electrònic entre els anys 2003 i 2017. Aquestes peces són un testimoni de l’evolució de la creació artística a través de diferents mitjans digitals i tècnics. Una exposició al Museu Salvador Vilaseca (raval de Santa Anna, 59) permetrà descobrir aquest fons d’obres realitzades entre 1970 i 2016.
Col·lecció pionera
La Col·lecció BEEP d’Art Electrònic es la primera col·lecció de tot l’estat especialitzada en l’art vinculat a la ciència i la tecnologia. BEEP Art Electrònic aplega obres seleccionades al llarg de 14 anys d’activitat i ha generat a través de més de 40 obres una col·lecció que es troba entre les més importants d’Europa en la seva especialitat.
Actualment és un referent internacional en el seu format i participa com a col·lecció invitada a la propera edició de la “Biennal of the moving image” (Frankfurt). La Col·lecció BEEP Art participa també amb l’exposició de les seves obres a l’IVAM (València), Artfutura, Paço das artes Sao Paulo i el NC-Arte a Bogotà (Colòmbia), entre d’altres. BEEP informàtica es una empresa reusenca amb més de 30 anys d’èxits a tot Espanya i mecenes únic d’aquest projecte d’art electrònic que potencia la creació artística vinculada a la ciència i la tecnologia, i contribueix a difondre els valors pedagògics de la societat de la informació.
APROXIMACIONS CREATIVES
Col·lecció BEEP d'Art Electrònic
Del 23 de novembre de 2017 al 29 de març de 2018
Museu Salvador Vilaseca (Raval de Sta Anna, 59)
De dimarts a dissabte de 10 a 14h. i de 17 a 20h.
A la fotografia: "Luci" de José Manuel Berenguer (Col·lecció BEEP d'Art Electrònic)
L'exposició comissariada pel reconegut fotògraf Josep Maria Ribas Prous, president de l'Agrupació fotogràfica de Reus, és la historia de l’aventura que es va emprendre per la recuperació patrimonial de la imatge fotogràfica amb la voluntat, com va dir l'historiador Pere Anguera, fer de la fotografia l’ambaixadora cultural de reus.
L'Agrupació Fotogràfica de Reus, creada a finals dels anys cinquanta, va ser pionera en la investigació de la fotografia i organització de cursos especialitzats. Aquells anys, més de cinc mil persones van passar pels tallers i van compartir experiències. Es va crear la primera galeria fotogràfica de l'Estat als 70’ ( “El racó de la imatge” ) on per primera vegada, el món aficionat, va veure instal·lades fotografies protegides en marcs i paspartús. I es va continuar sent els primers a nivell del Estat en un innovador projecte de recuperació del patrimoni fotogràfic amb la finalitat de crear un gran Museu de Fotografia. Es va visitar casa per casa a persones i famílies relacionades amb un possible llegat fotogràfic, fins visionar més de 6.000.000 de negatius, un per un, fins disposar actualment al CIMIR unes 50.000 obres positivades en tiratge de qualitat de Galeria-Museu i tenir més de 500.000 negatius, que comporten una selecció, amb interessos arxivístics, que recull un ampli ventall temàtic, com seria l’ etnogràfic, polític, anecdòtic, familiar, o artístic.
L'Agrupació va impulsar per primera vegada al Estat, una nova visió “ d’anti-concurs “ en la Medalla Gaudi, a la que no existien ni guanyadors ni perdedors, simplement, es comprava fotografia a autors emergents, amb la finalitat de depositar-la al museu. Gràcies a aquesta activitat, avui la ciutat disposa al CIMIR obra d'artistes importants.
Als anys 70 i per primera vegada, una entitat d’aficionats, va publicar fins a trenta-tres portafolis, amb assajos d’intel·lectuals, d’historiadors, i artistes, sobre temàtiques de Reus, i les comarques veïnes.
Reus, com a Capital del Camp, al final del segle XIX i sobretot durant les primeres dècades del XX, va viure el naixement de la fotografia. Personatges inquiets, àvids de passió per la captació d’imatges es convertirien en els primers artistes, reporters gràfics i també professionals. És una època a cavall entre el llegat de la Renaixença i el compromís noucentista que determinarà noves apreciacions per a la imatge on s’establiran corrents que fixaran els futurs signes dels temps. El Centre de Lectura, afavorirà el realisme fotogràfic i la recerca etnogràfica, naturalista i científica: n’és una mostra l’ aparició del Grup ”El Trípode“, format per Josep Prunera, Eduard Borràs i Manel Quadrada. Són gent de la Il·lustració, que junta amb l'arqueòleg Salvador Vilaseca, volien deixar testimoni de masies, molins, convents, monestirs, són moments del romanticisme condicionats pel pragmatisme.
Del món de la Galeria i del Retrat, sorgeixen infinitat d’artistes de la corrent Pictorialista i Academicista: “ S’estableixen a la Vila, com a professionals en noms dels grans pioners, Miquel Martinez, Gabriel Torres i Bautista Freixa, prosseguits pels Anguera, Llauradó, i Pallejà. Segons ens descriu l’ important estudi sobre “ Els orígens de la fotografia en la segona Ciutat de Catalunya 1839-1903 “ d ’Albert Arnavat, realitzat recentment des de l’ Amèrica Llatina. Brollen els primers establiments de materials, el primer d’ ells d’ Eduard Navàs el 1901 i el segon el 1903 a cura d’ Anton Martra i Badia al carrer de les Galanes, que s’ anunciava com “ Articles per la fotografia, dibuix i pintura. - Laboratori fotogràfic a disposició dels senyors aficionats “. Esteve Puig, organitzador del primer Gran Concurs Nacional de fotografia a Reus, l’ any 1903, funda la “Fotografia Artística Puig”, a la Plaça del Prim, que més tard, junt amb Francesc Solà, obre un Estudi Fotogràfic, que serà el més important de la Ciutat. Seguiran: Fotografia Torres, Fotografia Niepce, Santonja, Valveny, Amer i tants altres.
Molt més tard, cap els anys vint o trenta, hi haurà una rauxa d’inquietuds d'emergents artistes autodidactes, vindran els temps del canvi, de transgressió i d’admiració per l’anomenada: Nova Visió, que espetega sobre tot a alemanya.
Un dia, explicava en Josep Ferré Andreu, caminant per la platja de tamarit, vaig preguntar-li al senyor Manel quadrada, el que representava per ell, aquella passió per la fotografia, eren temps en que la recent guerra civil havia aïllat al país de l’evolució de les corrents experimentades a Europa en les arts, el senyor Manel, fascinat encara pel llegat de la bauhaus dels any6s trenta, va agafar un bastó vora del mar, i traçant una gran espiral a la sorra, en moments de llums rasants, i va exclamar: Mira... ara..la fotografia es això ! A la mostra es pot veure exemples del seu treball, son les estructures i ombres dels palets de riera en baixes llums a la platja o l’obra d’impacte amb pals i filats de telèfon de l’ època.
L’ evolució per la modernitat no té fre i al 1933 sorgeix la corrent de laNova Objectivitata cavall entre la Bauhaus i fent l’ ullet al Constructivisme. Dos obres exponents d’aquest temps, valentes i de l’avantguarda, són la famosa Pinta del senyor Manel Quadrada, i també, una visió inquieta, i lineal, d’un pont d’estructures metàl·liques i fugues, d’Eduard Borràs.
L’ any 1949, el Dr. Otto steinert, impulsa a alemanya la corrent de “ la Fotografia Subjectiva “ una filosofia basada en el trencament de les rutines esteticistes, reivindicant la llibertat de creació personal i tècnica... Una innegable representació d’aquesta línia, va ser la conjunta investigació i assaig, entre Jaume Borràs i Abelló, que junt amb Ribas Prous van compartir experiències als anys cinquanta participant a concursos i aconseguint més d'un miler de premis. Era el temps del blanc i negre sense grisos, i molt de gra en les sals de plata... una mena de bogeria, diu el comissari de la mostra.
Aquesta línia, va propiciar un frenètic intercanvi amb el mon aficionat de les nostres Comarques veïnes... d’on sorgirien multitud de noves associacions, i també a nivell dels Països Catalans, així com tot l’ Estat, realitzant-se centenars d’experiències i tallers, en especial a Andalusia, on sempre s’ ha distingit com a referent el treball de Reus, i a Euskadi , Astúries, o Madrid...
La Fotografia Social I Humanista englobaria la gran part del reportatge que s'exposa a la mostra i seria extensa. Obres de Felix Ruiz, un llegat imprescindible per conèixer en tot detall, en visió perfeccionista de reporter, tots els esdeveniments cabdals a la ciutat entre començaments de segle passat i fins els anys quaranta.
Autors com Estanislau Pedrola, Sandàlio, reporter als anys trenta ens descriu la República i la guerra civil com partícip de les milícies de muntanya d’Estat Català i activista col·laborador en les cadenes d’evasió a la França ocupada, mort al camp nazi de Flossenburg, i distingit posteriorment amb Honors per el General Eisenhoower i el Mariscal Montgomery.
Anton Martra i Nolla, professional de la fotografia, continuador del negoci del seu pare, representant de la firma Agfa, i de la cinematogràfica Fox, a la vegada que reporter o inquiet assagista ofereix diverses visions inèdites així com “vintatges” d’època, en especial dels Reus dels anys quaranta.
Josep Massó, Josep Màdico, Albert Prunera, Francesc Magrané, Josep Ferré i Josep Ornosa, constitueixen clars exponents, hereus de la nissaga de l’ escola del Trípode i tanmateix del llegat del romanticisme etnogràfic i naturalista.
I continuaran, Enric Pàmies, Francesc Subirà, Josep Martí Puigoriol, Josep Maria Magrané, els autodidactes inquiets, de les corrents dels anys seixanta, assagistes i experimentadors en les diverses modalitats d’una època de transició, entre la plàstica i el compromís del reportatge.
Neix en aquest temps, l’ Agrupació Fotogràfica de Reus, impulsada per l’ Enric Pàmies qui a través del Club Natació Reus Ploms, crea el primer gran concurs internacional de fotografia esportiva a nivell internacional realitzat al Estat, així com el Saló EUROPA, mercè a la Caixa de Pensions.
Mereix un especial atenció les obres dels anys seixanta. D’autors avençats per la seva època, que ens descriuen la importància d’una altra visió social i humanista en la vessant de la fotografia de carrer, Street Photography una visió de rabiosa actualitat. En són autors destacats: Salvador Ferré Aulés, Jordi Olivé Salvadó, i Josep Peris Llebaria.
També i són presents autors més contemporanis com l’Anton Muns, Llorenç Herrera, Josep Maria Llauradó, Joan Baget, Josep Aragonés, Benet Moya, i Tino Taltavull, entre molts d'altres, els darrers partícips del llegat de l’ escola impulsada baix la meva direcció als darrers 60 anys.
Varen participar en molts tallers i projectes i han sigut fidels a un llinatge d’inquiets treballadors, investigadors, amb obres de manifesta i diversa línia d’acció, sempre rigorosament vigilades per l'exigent crítica de Josep M Ribas Prous, però que al llarg del temps, compta amb un cens global, en dades recollides a l'arxiu de l'Agrupació de més de 4.000 quilos d’originals de planes senceres de periòdics i revistes així com catàlegs i llibres (entre els 60’ i 2000’) que acrediten més de 3.800 premis, bona part d’ells, importants, i més de 200 Medalles d’Or en Salons Internacionals, centenars d’ Exposicions personals i col·lectives... Entre elles, als Casals de Catalunya a l’ Amèrica llatina i a nivell internacional.
A la mostra també es pot veure algun dels fons que han entrar recentment al CIMIR com els de Josep Ferrando i Rovellat amb una extraordinària i inèdita col·lecció sobre vivències del seu pare Macià Ferrando I Roca, a la Guerra del Rif, al Aeroport de Nador a l'any 22; o la de Neus Segrià, una instantània inèdita e la visita del President Macià a Reus al 31’ realitzada pel seu pare i descoberta recentment. També es pot veure de Jordi Llaberia Escuté, quatre fotografies del seu avi a les trinxeres, recuperades per la Generalitat 50 anys després de la seva mort al Front del Ebre; o escenes del Marroc de la família Cabré i de Josep Maria Rull uns tast dels famosos avions soviètics Polikarpov I-16 al Camp d’ aviació de Reus al 1938.
També es pot gaudir de multitud de treballs empresos al transcurs de més de 60 anys, com han sigut els nostres cicles temàtics sobre el Modernisme Arquitectonic els cicles d’ exposicions sobre, La Casa Navàs, L’ Institut Pere Mata o les diverses exposicions sobre l’ Any Gaudi; Un recull sobre una primera gran Mostra sobre les botigues i comerços de Reus, realitzada als 70’. Es podran apreciar algunes de les imatges de practiques dels treballs als Workshops del’ antiga Agrupació i alguns originals de les Medalles Gaudi i Premis Ciutat de Reus.
En definitiva, molta documentació, i molt de treball que avui continua realitzant-se des del Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus que s'obrí al públic l'any 2007.
En paraules del Dr. Miguel Angel Yáñez Polo, de la Societat per la Historia de la Fotografia espanyola... “ A Reus, va realitzar-se un dels treballs més importants que mai s’ havien fet al Estat sobre la recuperació patrimonial de la imatge fotogràfica d’ una Ciutat”...
En resum, una exposició que es mostren unes 340 imatges de temàtica variada, de més d'una cinquantena d'artistes.
Reus, retrat fotogràfic d'una centúria
Del 16 de novembre de 2017 al 4 de març 2018
Museu de Reus (Pl. de la Llibertat, 13)
De dimarts a dissabte de 10 a 14 h. i de 17 a 20 h.
Amb motiu del dia Internacional del Patrimoni Audiovisual, el CIMIR recupera la memòria gràfica del país amb la projecció d'un recull d’interessants moments a la Barcelona ocorreguts l'any 1931 durant la República. Els assistents podran veure imatges de just l'endemà de la proclamació. També una minuts d’imatges on es veu com el poble acudí al moll per rebre els oficials arribats del Castell de la Mola, on foren desterrats degut a la revolta de Jaca. Imatges de l'enterrament d'en Santiago Rossinyol. La festa de les Banderes dia 5 de juliol 1931. L’arribada del General López Ochoa o també l'arribada del gran vaixell “Columbus” al port de Barcelona.
Aquesta projecció i presentació pública es pot dur a terme gràcies a la voluntat de Jordi Vall Ciré que ha lliurat la pel·lícula al Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus que d’aquesta manera contribueix i continua la seva tasca de recuperació de patrimoni, en aquesta cas d’imatges en moviment.
Autor desconegut
1931 / Catalunya / 18min
Centre de la Imatge mas Iglesias.
Plaça Ramon Amigó, 1 – Parc de Mas Iglesias-
L’exposició temporal «La festa sota el foc. El ball de diables a Reus» tancarà aquest dissabte 28 d’octubre. La mostra ha presentat una excepcional col·lecció de vestits antics de diable, procedents del fons d’establiments reusencs de lloguer d’indumentària teatral i festiva, que Bravium Teatre va adquirir fa uns anys i ara ha donat al Museu de Reus.
Amb aquest motiu, el dijous 26 d’octubre, a les 8 del vespre, es presentarà al Museu de Reus (Pl. de la Llibertat) un catàleg digital –de descàrrega lliure a la xarxa-- que recull articles de diversos especialistes en l’àmbit de les festes populars i els grups de foc, com Bienve Moya, Sobre els diables de festa, a tall de suggeriments; Daniel Vilarrúbias, Els diables festius catalans abans de 1800; Ramon Vallverdú, El ball parlat als balls de diables del model penedesenc i Salvador Palomar, coordinador de l’exposició, sobre El model històric del ball de diables a Reus.
El catàleg presenta, a més, un recull fotogràfic sobre la mostra i una selecció dels vestits exposats que abasten des de la primera meitat del segle XIX a finals del segle XX.
La presentació del catàleg comptarà amb la presència de Bienve Moya, folklorista, escriptor i gestor cultural.
Expiosició del Fons Cultural de la Fundació Privada Reddis.
Memorial Josep Maria Sugranyes
Del 5 d'octubre a l'11 de novembre de 2017
Museu de Reus (Raval de Santa Anna)
El Fons Cultural de la Funfació Privada Reddis es va iniciar l'any 2011 com a homentage a Josdep Maria Sugranyes, que va ser secretari i responsable de la Comissió de Cultura de la Fundació. Compta amb un ric patrimoni constituït per pintures, aquarel·les, dibuixos, escultures, i també peces singulars d'orfebreria i diferents objectes.
La selecció de peces ens permet establir un diàleg entre els artistes del Fons Cultural. És un diàleg subtil entre obres de diferents èpoques i tècniques que posa de manifest estils molt personals i brillants, en un recorregut que comença a finals del segle XIX i abasta bona part del XX. Les relacions s'estableixen també fora de la sala, amb artistes catalans d'arrels impressionistes com Joaquim Mir, amb molts vincles a Reus, o representants de l'escola d'Olot com Iu Pasqual, molt amic de Josep Maria Morató Aragonès, amb qui coincidia a Cornudella. Un exercici que posa en relleu grans artistes amb poca presència en col·leccions públiques que al costat de mestres consagrats presents en el fons, com ara Marià Fortuny, Josep Tapiró o Baldomer Galofre, per citar-ne tres, brillen amb llum pròpia.
(De la presentació de Màrius Domigo, comissari de l'exposició)
Segueix-nos a les xarxes socials
