Entre 1922 i 1933, coincidint amb el seu retorn a Barcelona, la seva relació comercial amb el marxant i escriptor Joan Merli, l’obligà d’alguna manera a fer una producció molt concreta amb sèries en fang de les seves obres, modelant petites estatuetes que després es reproduirien a la fàbrica Serra de Cornellà de Llobregat, transformant-les en tiratges de sis exemplars, amb el segell del marxant, tal com marcava la seva vinculació contractual.

El 1933, Joan Merli tanca la seva Organització amb voluntat de galeria comercial per comanda, entre els seus socis i Joan Rebull restarà, en part, més desvinculat dels seus lligams comercials, iniciant una etapa
de major maduresa, en la seva obra escultòrica.

La gitaneta, de 1933, obra original, en fang cru, de 85x35x32 cm, es conserva al Museu de Reus (IMRC), amb el número de registre MR 10321. Procedeix del taller de l’escultor i forma part del llegat de l’obra de
Joan Rebull a la ciutat de Reus, custodiat per la seva vídua i dipositat al Museu Comarcal Salvador Vilaseca, l’any 1977.

Joan Rebull entre blocs de pedra

---

Segons l’inventari de José Corredor Matheos, Joan Rebull. Catálogo razonado de esculturas, editat per Fundación Arte y Mecenazgo, el 2010, d’aquesta peça, es conserva un model en guix, de 78x30x28 cm, a la Fundació Municipal Joan Abelló, a Mollet del Vallès (Barcelona). També s’han localitzat quatre exemplars més, en pedra calcària d’Ulldecona, tallats entre 1948 i 1955. Una còpia realitzada entre 1948 i 1951, de 85,3x34x32,5 cm, conservada al MNAC – Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona i procedent, mitjançant adquisició a l’escultor, del 1951; una altra, de 81x33x31 cm, conservada en una col·lecció particular a Barcelona i realitzada circa 1960; la que es conserva al Museu Maricel de Sitges, procedent de la Col·lecció Pérez Rosales, còpia realitzada el 1954, de 86x36,5x31 cm; i l’exemplar de la Col·lecció Museu Abelló, Mollet de Vallès (Barcelona), realitzada entre 1948 i 1955 i que fa 77x35x24 cm Existeix també, una versió més, en pedra de Sènia, conservada a la Col·lecció Les Arts i els Artistes, de Barcelona, referida, però no registrada i numerada en aquest catàleg raonat.

Tot i haver estat seriada posteriorment, l’obra La gitaneta, escultura realitzada per Joan Rebull el 1933, ja no correspondria a l’etapa comercial amb el marxant Joan Merli. Les còpies que hi ha identificades d’aquesta peça original en fang cru, són en pedra, i es realitzarien a partir del 1948, però denota, un cop més, la importància que diposità l’escultor en l’ús d’aquest material, per materialitzar la seva obra primera.

Marc Ferran Sans, al catàleg de l’exposició organitzada per la Fundació “la Caixa” el 1999, Joan Rebull, escultor. 1899-1981, fa menció i destaca les dues obres originals en fang: la gitaneta (1933) i el cap de càntir (1934) -per la seva rellevància en la producció escultòrica de l’artista- d’entre tot el seu llegat. «L’estreta relació entre Reus i Joan Rebull es va materialitzar amb el seu llegat a la ciutat, que, sota la custòdia de la seva vídua, va ser dipositat l’any 1997 al Museu Comarcal Salvador Vilaseca. Aquest llegat està integrat per un total de 124 obres procedents, totes elles, del seu taller. Retrats, escultures de mida natural i relleus integren un conjunt de format heterogeni i realitzat majoritàriament en guix. De fet, bona part d’aquestes peces són els models d’obres ja conegudes de Joan Rebull. També, però trobem obres originals i d’altres inacabades que corresponen a treballs de recerca i a processos creatius interromputs quan la realització no havia arribat al final.

De tot el llegat cal destacar dues obres originals, fetes en fang, que han tingut un paper rellevant en la producció de l’artista: La gitaneta (1933) i el Cap de càntir (1934). Ambdues han pogut arribar fins a nosaltres de manera miraculosa després de l’exili de Joan Rebull durant la Guerra Civil, la primera gràcies al resguard de l’escultor Granyer, que la va retornar al seu autor, i la segona seguint el periple de Joan Rebull fins al seu retorn a Catalunya.»

La diferència en l’ús dels materials, per part de l’artista, repercuteix notablement en els resultats. El fang, així com el guix, i les posteriors versions que se’n puguin fer en bronze, donen una superfície fluida, i s’hi aprecia el recorregut dels dits. Aquesta plasticitat que denota l’escultura original o primària realitzada amb aquests materials, en l’escultura sobre pedra és en certa manera, inexistent.

Amb aquesta versió en fang cru de Nu de noia, o La gitaneta, com va ser batejada amb posterioritat, Rebull va rebre el Premi Campeny d’escultura, en l’edició de 1938. Era el premi més important d’aquesta disciplina, a la Barcelona anterior a la Guerra Civil, i que ja havia estat atorgat amb anterioritat, a referents de l’escultura moderna catalana com Josep Clarà (1935) o Casanovas (1937), i de la generació d’en Rebull, tan sols concedit a Josep Viladomat (1936).

Aquest premi, atorgaria a Joan Rebull un seguit de reconeixements públics, com els que expressarien, en diferents publicacions d’aquell mateix any, en Josep Maria Capdevila o Ramon de P. Vayreda: «Volent per al seu art tota la puresa, no ha volgut introduir-hi suggerències emotives estranyes a la pura forma escultòrica» (Josep Maria Capdevila. Joan Rebull, premi Campeny. Revista de Catalunya, núm. 92, Barcelona, novembre del 1938).

I, en referència a la maduresa aconseguida per aquest artista, «És quelcom que es pressentia de temps, i la plenitud que avui li és reconeguda no fa sinó respondre al normal desenvolupament d’unes facultats altament dotades» (Ramon de P. Vayreda. Joan Rebull, “Premi Campeny” 1938 Meridià, núm. 47, Barcelona, 3 de desembre de 1938).

La gitaneta representa una de les obres mestres de l’artista, que millor sintetitza l’ideari estètic, arcaic, depurat i sintètic, tan característic de l’obra de Rebull, al període d’entreguerres, aplicat en un model femení. La versió original de fang cru va sobreviure fins després de la Guerra Civil, gràcies a l’escultor Josep Granyer, qui conservà l’escultura al seu taller, fins que en Rebull retornà del seu exili francès i li va poder lliurar. En aquest moment, i segons les fonts de referència consultades, Rebull en faria una còpia, de pedra calcària, pel Museu d’Art Modern de Barcelona.

En La gitaneta, veiem un dels recursos, característics de tot un seguit d’escultures de Rebull, com és el fet de policromar els ulls i les celles, la qual cosa els hi infon una sensació i una forta impressió de vida interior. Aquesta solució sorgeix com a resultat de la seva actualització i inspiració plàstica de l’essència clàssica i, concretament d’alguns dels trets característics de l’escultura de l’Imperi Nou egipci, que tant admirava.

El hieratisme del rostre, d’una gran serietat i serenitat, i la sòbria sensualitat amb què es tracta el cos, situa el personatge lluny de l’espectador, i en un pla d’atemporalitat.

Raquel Aparicio Mainar

Bibliografia
- José Corredor Matheos. Joan Rebull. Catálogo razonado de esculturas. Fundación Arte y Mecenazgo, Barcelona, 2010
- José Corredor Matheos. L’escultura de Joan Rebull. Àmbit Serveis Editorials, S.A., Barcelona, 1991
- Mercader, Laura (Coord.). Joan Rebull escultor. 1899-1981. Fundació “la Caixa”, Barcelona, 1999
- Selva i Vives, Josep. L’escultor Joan Rebull. Associació de Estudis Reusencs, Reus, 1960
- Puyol, Carme (Coord. i textos). Joan Rebull. Cent anys. Obres clau, treballs inèdits, Fundació Privada Reddis, Reus, 1999
- Badia i Serra, Montserrat (Coord.). Joan Rebull, Fundació Municipal Joan Abelló i Ajuntament de Mollet del Vallès, 2000
- Abelló Juanpere, Joan (Dr.). Joan Rebull. Años 20 y 30, Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid, 2003
- Josep Maria Capdevila. Joan Rebull, premi Campeny. Revista de Catalunya, núm. 92, Barcelona, novembre del 1938
- Ramon de P. Vayreda. Joan Rebull, “Premi Campeny” 1938. Meridià, núm. 47, Barcelona, 3 de desembre de 1938