A la primera taula, una pintura a tremp sobre fusta amb la representació de Santa Úrsula i les onze mil verges, destaquen les tres figures femenines que són en primer terme: Santa Úrsula en l’espai central, envoltada per dues de les verges. La resta de dones les podem intuir a partir de la representació dels seus caps aureolats. Totes elles es troben disposades darrere d’un marc de porta daurada, amb arc de mig punt rebaixat. Santa Úrsula consagrà la seva virginitat tot convertint-se a la fe cristiana, pelegrinà a Roma acompanyada per onze dames verges –la referència a les onze mil verges és subjecta a discussió i podria respondre a un error de transcripció durant l’edat mitjana—, patí martiri per part dels huns i donà lloc a una llegenda relacionada amb Àtila l’Hun. En honor a ella, al s. XVI es fundà l’Orde de Santa Úrsula o Companyia de les Ursulines, una família religiosa catòlica integrada per dones dedicades a l’ensenyament i la formació de nenes i joves.
La segona taula, una pintura a tremp sobre fusta amb la imatge de cos sencer de santa Tecla, representada portant a la mà dreta la palma, com a símbol de martiri, mentre amb l'esquerra sosté un braç, amb la seva mà alçada i disposada en gest de benedicció cristiana. Té el cap lleugerament inclinat cap a la dreta, amb l'aurèola que identifica la seva santedat. El personatge està emmarcat dins el mateix espai arquitectònic que l’altra taula.
Santa Tecla, màrtir anatòlia del segle I, venerada com a santa per les Esglésies catòlica i ortodoxa i seguidora de Sant Pau, va ser perseguida pels contraris al cristianisme, empresonada i sotmesa a diferents martiris físics, dels quals se’n sortí a partir de la fe cristiana. En una de les agressions que va patir, li van ser enviats uns soldats per ultratjar-la i la santa, orant per ser alliberada i mantenir la seva puresa, va fer que la cova on es trobava es derruís deixant només el seu braç al descobert, esdevenint-ne símbol identitari.
Aquestes dues obres formen part de la visita comentada Hi ha dones, al Museu?, una activitat pensada per observar les col·leccions del museu aprofundint en la consideració dels rols de gènere. Conjuntament amb altres obres del Museu, en aquesta visita s’intenta donar a conèixer com el sistema ideològic patriarcal de l’antiguitat té especial incidència sobre el cos de les dones. Les cristianes primitives reben un particular tractament, com a cossos sexuats que cal mantenir sota control. Aquests relats de martiris d’entre els segles II i IV seran representats pictòricament, durant les Edats mitjana i moderna, tot exemplificant els patiments que una dona podia arribar a suportar. Preservar la virginitat, l’acolliment a la fe cristina i la bellesa són els punts comuns per a tot un seguit de dones santificades i màrtirs que es troben representades al Museu de Reus, com Santa Àgueda, Santa Bàrbara, Santa Úrsula o Santa Tecla.
Article publicat per Raquel Aparicio Mainar, documentalista del Museu de Reus a la Revista de Reus NW, 120 (novembre 2022)
PEU DE LES IMATGES:
Pintura de Santa Úrsula i les onze mil verges, s. xvi (MR 2050). Arxiu fotogràfic del Museu de Reus.
Pintura de Santa Tecla, s. xvi (MR 2053). Arxiu fotogràfic del Museu de Reus.