Primera mirada.

Què és la fotografia? Què ofereix d’específic a la visualitat del S. XXI? Com s’ensenya la fotografia?

Els pedagogs tendim a plantejar preguntes essencials, quasi òbvies. Partim del miratge que compartint amb els estudiants la reflexió sobre les essències això ens permetrà construir el coneixement sobre bases més sòlides. Però les preguntes més simples sempre tenen respostes molt complexes.

En aquestes sales del Centre de la Imatge de l’Ajuntament de Reus podeu apropar-vos als projectes finals de fotografia de Marina López, Maia Pacheco i Cristina Antilles. Han finalitzat recentment els estudis del Cicle Formatiu de Grau Superior de Fotografia, la única titulació oficial específica de fotografia que s’ofereix al Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, ara ja amb vint anys de tradició.

El Centre de la Imatge és un lloc idoni per a la presentació. La Fotografia és, en realitat, només una categoria més de les imatges contemporànies. Existeix juntament amb el vídeo, el cinema, les imatges generades digitalment, el dibuix, la pintura, la il·lustració, el disseny gràfic, i qualsevol altre categoria d’imatge contemporània. El seu domini implica una cultura visual àmplia i també la reflexió sobre aspectes de composició, color, llum, etc. No té sentit desvincular-la d’una mirada contemporània global.

Per descomptat que la fotografia també té unes eines i uns processos que li són específics, com ara el domini de les diverses càmeres professionals, el domini de les fonts d’il·luminació natural i dels flaixos, de les eines d’edició digital etc. etc. En l’ensenyament de l’ofici de fotògraf això està molt present. També tenim una tradició i uns pares simbòlics que ens defineixen com a comunitat (noms com Henri Cartier Bresson o Ansel Adams sembla que tots els hem de pronunciar amb un to respectuós i reverencial). L’Escola ha de fer possible que els estudiants de fotografia donin una resposta satisfactòria a qualsevol encàrrec professional: reportatges sobre actes familiars, socials, empresarials, fotografia de premsa, fotografia publicitària i de moda, fotografia científica etc. etc. 

Més enllà d’aquests encàrrecs molts estudiants opten, lliurement, per al seu projecte final per una mirada artística, per una mirada personal. Es el cas d’aquests tres projectes. En un món global i centrat en l’eficàcia professionalitzadora, sembla que no volen renunciar a emprar la fotografia com a eina d’expressió personal, d’experimentació, de construcció simbòlica, de reflexió. La societat contemporània sembla que deixa pocs espais per a imatges que tracten de l’inefable. Són meravelloses fotos inútils.