Els Reis d’Orient apareixen a la narració evangèlica del naixement de Jesús: Uns mags vinguts d'orient arribaren a Jerusalem, i preguntaren: «On és el rei dels jueus que ha nascut? Hem vist a l'orient el seu estel, i hem vingut a fer-li homenatge» [...] i l'estrella que havien vist a l'orient els anava al davant fins que s'aturà al damunt d'on era l'infant. En veure l'estrella, van tenir una gran alegria. Entraren a l'establia, veieren el nen amb Maria, la seva mare, i, prosternant-se, li van fer homenatge; després obriren els seus tresors i li van oferir presents: or, encens i mirra. (Mateu, 2, 1-12) Altres textos no canònics afegeixen detalls que s’han consolidat en la tradició popular: el fet que ren tres reis o els seus noms, que es va fixar al segle IV. La iconografia més popular els representa amb els cabells blancs i rossos, a Melcior i Gaspar, mentre que Baltasar té la pell negra. Hi ha encara un quart rei llegendari, de nom Artaban. A partir d’aquest orígens cristians, la seva festa incorpora costums que tenen molt a veure amb el cicle festiu hivernal que culmina en el Carnaval. D’una banda, anar-los a esperar amb torxes fetes d’espígol o altres components vegetals. També amb fanalets. De l’altra, pràctiques de generar soroll, amb esquelles i campanes, o amb pots metàl·lics que s’arrosseguen per terra. D’aquests costums en són exemple, les atxes o falles que la canalla encara cremen a la Riera de Gaià, Vandellòs o Margalef de Montsant. O els rastres de llaunes de tota mena amb què xiquets i xiquetes omplen Vilaplana de soroll al migdia de la vetlla de Reis. Pel que fa a la transgressió que caracteritza cicle festiu, cal recordar la tria de reis infantils i les captes que havien sovintejat als nostres pobles en el passat, però sobretot un costum, comú a diversos països europeus, que també ha anat agafant força a Catalunya: el tortell. Aquest pastís, amb les seves figuretes ens mostra una forma d’escollir un rei burlesc, generalment entre els joves, amb unes prerrogatives sobre la resta de participants a la festa. Avui, però, es tracta fonamentalment de compartir-lo a les postres i fer broma sobre si l’ha de pagar aquella persona que li surt la fava. Al tombant del 1900, el Reis d’Orient van començar a representar-se físicament amb l’organització de cavalcades que els mostraven amb el seu seguici de petges i els carruatges carregats de regals, en la seva arribada a la població cada 5 de gener. A Reus, hi ha notícies des del 1904. També s’anà consolidant el costum d’escriure una carta, que la canalla lliurava en mà als emissaris reials o dipositava en bústies especials, com la que conserva el Museu, una imatge en cartró pedra, procedent d’una botiga de Reus, que pot representar qualsevol dels tres Reis d’Orient.

---